Amb més emoció de l'esperat, Marc Márquez s'ha imposat en la carrera dominical del GP de Tailàndia. No va arrasar com en l'Esprint de dissabte, sinó que aquesta vegada va haver de recórrer a la seva intel·ligència per gestionar el pneumàtic davanter cedint el liderat al seu germà durant 16 voltes. El motiu era pujar la pressió del pneumàtic per evitar una sanció que li arruïnés el triomf.
D'aquesta manera, Marc gana per primera vegada la carrera inaugural des del 2014. Torna a ser líder del Mundial 1.932 dies després. I Àlex va tornar a ser segon. Dos germans compartint el podi en una carrera de MotoGP per segona vegada en 28 anys; l'anterior ocasió van ser ells a Sachsenring 2024.
La sortida
Marc Márquez va dominar des de l'arrencada, i Àlex va haver de recuperar les posicions perdudes davant Bagnaia i Ogura
Davide Tardozzi, el cap de Ducati, descobria en la prèvia de la carrera que “Marc té dues dècimes guardades a la butxaca”. Una dada que explicaria per endavant el que podia succeir en la carrera tailandesa. Però fins al final no es va descobrir...
Arrencant de la primera posició de la graella gràcies a la pole, la pista d'enlairament la tenia dibuixada Marc per començar a traçar la fuga. Va conquerir la primera corba i va tornar a escapar-se, mentre per darrere hi havia més tensió: el seu germà Àlex protagonitzava una mala sortida, a l'anar-se'n fora, perdre dues posicions i en mitjana tornada recuperar el terreny a Ogura –de nou fantàstic arrencant- i a Pecco Bagnaia, al que relegava al seu tercer lloc natural de la graella.
Així, en un sol gir, la jerarquia quedava marcada: el 93 tirant fortíssim al capdavant amb 7 dècimes ja d'avantatge sobre el seu germà, Àlex distanciant-se a 1,4s de Pecco, i el principiant Ogura sorprenent al tercer lloc davant de Morbidelli, que havia sortit novè. La decepció tornava a ser Pedro Acosta, que sortia malament, de 7è a 9è, i queia en la tercera volta al traçar la primera corba.
Sorprenent canvi de posició
En la setena volta, Marc cedia el liderat al seu germà Àlex per buscar pujar la pressió del pneumàtic davanter
Tot i això, el guió va fer un tomb inesperat: en la setena volta, Marc va perdre sobtadament velocitat en la recta i li va superar Àlex, que era a un segon i mig de distància. Es va recuperar el germà gran, que en poques corbes es va posar a roda d'Àlex, però també Pecco Bagnaia es va acostar als dos Márquez.
Aquella caiguda estranya de rendiment semblava una estratègia del 93 per rodar expressament darrere de la Ducati Gresini del 73 i així poder incrementar la pressió del pneumàtic davanter aprofitant la calor que desprenia la moto del seu germà. Sabia per experiència de l'any passat -a Assen- que si la pressió baixava més del compte li podia costar una sanció que li frustrés la victòria. En la carrera neerlandesa li va costar 16 segons i caure sis posicions, de 4t a 10è.
D'aquesta manera, Marc es va enganxar moltíssim a la roda posterior del seu germà perquè el seu pneumàtic davanter agafés més temperatura i poder estar preparat en l'instant precís per superar Àlex. L'únic inconvenient és que al limitar el seu ritme al del seu germà i rodar com motos siameses en la mateixa ombra, Bagnaia s'acostava a només 8 dècimes. La incògnita era quan avançaria Marc a Àlex, i si ho acabaria fent perquè ja tenia prou pressió a la seva goma davantera.
El dubte es va resoldre a falta de quatre voltes, quan Bagnaia ja estava a sobre de Marc, a mig segon. El 93 va esperar fins a la corba 12 per llançar la moto i deixar enrere Àlex. En només dues corbes obria un buit enorme per tocar el dos a buscar la victòria, mentre que Àlex patia falta d'adherència dels seus pneumàtics molt desgastats per haver d'obrir pista tant temps. Pecco s'acostava moltíssim al petit Márquez, que aconseguia mantenir la segona posició. La mateixa classificació que en l'Esprint de dissabte.
