Postmodernitat i ciència
El Senat dels Estats Units ha confirmat com a secretari de Salut (l’equivalent a ministre) Robert F. Kennedy, un home que creu, per exemple, que la covid va ser dissenyada per afectar selectivament certes ètnies i que el 2005 va publicar un article on sostenia la idea ja desacreditada que les vacunes contra el xarampió provocaven autisme.
La creença d’aquest efecte pervers de la vacuna esmentada havia aparegut en un estudi (The Lancet, 1998), encara que més endavant aquestes conclusions es van considerar sense fonament.
Fixeu-vos-hi, tenim una dada basada en l’evidència: les vacunes han salvat uns 154 milions de vides els darrers 50 anys (OMS, 2024). Tenim una creença sense base: les vacunes tenen efectes secundaris negatius. I, no obstant això, moltes persones estan disposades a posar en marxa la seva fe abans que la raó, per
la qual cosa decideixen no vacunar els
nadons.
Què impulsa aquestes persones a creure abans en una poca-soltada que en una dada científica?
Què impulsa aquestes persones a creure abans en una poca-soltada que en una dada científica? Direu que és conseqüència del discurs populista. I és cert. Però aquest discurs no podria penetrar com ho fa si no hagués sorgit, en les darreres dècades del segle XX, la postmodernitat, un moviment intel·lectual i cultural que se situa als antípodes de la modernitat, moviment que va néixer al segle XVIII amb la Il·lustració. La modernitat va establir les bases dels nostres sistemes democràtics, va defensar uns principis universals i la superioritat de la raó i l’evidència. La postmodernitat defensa el relativisme, la superioritat de les emocions i nega que hi hagi una única veritat, ja que –diu– tota veritat és una construcció social. Així, segons els postulats postmoderns, les opinions de cadascú poden ser tan vàlides com les evidències científiques. D’aquí que hi hagi famílies que no vacunin del xarampió la canalla. D’aquí que cadascú pugui reinterpretar la història com li sembli, vegeu Trump afirmant que la guerra d’Ucraïna la va començar Zelenski. Sembla evident que les veritats universals i les veritats científiques estan en dubte.
A Espanya, la Fundació Espanyola per a la Ciència i Tecnologia (Fecyt) va dur a terme el 2024 una enquesta per determinar la “Confiança en la ciència i populisme científic”. Els resultats no van ser descoratjadors: una majoria de la població encara és lluny de plantejaments populistes. O postmoderns, com preferiu.
Sigui com sigui, per defensar la democràcia –seriosament en perill– convindria tornar a les propostes de la modernitat i enfortir el prestigi científic.