El president d’uns EUA que van guanyar la guerra freda a la URSS considera que Rússia és una de les tres grans potències del món (l’altra és la Xina). Però menysprea Europa, que va ajudar a guanyar-la. Ves a saber si pensa que Europa ha pecat en pretendre competir amb els EUA. Quan diu que la UE es va formar per esprémer els EUA –el seu és un terme menys fi– és inevitable recordar l’estratègia de Lisboa de l’any 2000, on s’expressava un objectiu d’impulsar l’economia europea cap a l’“economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica del món”. Trump pot estar tranquil perquè aquest programa va fracassar i la distància amb els EUA és avui més gran que llavors. Però no ho està perquè potser detecta que no estem totalment morts i que podríem reincidir. Tant de bo la seva hostilitat ens ajudi a reviure i a reincidir.
Després de contemplar l’espectacle de com Trump i Vance han tractat Zelenski, se m’ha fet evident que el futur d’Europa passa ara per la geopolítica i per no defugir el repte d’Ucraïna.
Hauríem d’accelerar l’adhesió d’Ucraïna a la UE, ja que representa la forma més sòlida de compromís
Fins divendres passat pensava que un alto el foc acordat era imminent i que el compromís de seguretat a Ucraïna quedaria en un terreny ambigu. Però que tindríem uns anys de coll. Rússia necessita una pausa, i Europa podria aprofitar-la per preparar estructures de defensa desconnectades dels EUA.
He deixat de creure en la imminència de l’alto el foc. Trump li ha fet un regal a Putin de tal magnitud que com a mínim ja és segur que no acceptarà cap acord que no li concedeixi les quatre províncies que s’ha annexat. Ara bé: la línia del front en parteix tres. O bé les converses de pau entre Rússia i els Estats Units no arribaran a cap acord o els EUA no seran capaços d’imposar-lo a Ucraïna i a Europa. Em temo que la guerra pot durar i que només s’afermarà un alto el foc sobre la línia actual si Europa s’aboca amb tota la força que faci falta en la defensa d’Ucraïna. Si ho fem, Rússia no tindrà cap altra opció. Però prendrà temps. Si Putin sap que Ucraïna no pot comptar amb els EUA, Europa haurà d’implicar-se amb fermesa durant mesos per establir la seva credibilitat. Mentrestant, la guerra continuarà.
Aixecarem el cap i li direm a Trump que la humiliació d’Europa té un límit? Serem més hereus de Churchill que de Chamberlain? Un factor favorable és que no serem els únics a resistir Trump. L’ordre jurídic internacional s’ha desenvolupat al llarg dels segles per embridar la temptació de la unilateralitat. Que és ara política oficial dels EUA: si he proveït armes a Israel, em quedo Gaza; si ho he fet a Ucraïna, em quedo els minerals; si us he proveït amb el dòlar com a mitjà de pagament global, heu de comprar els meus bons. Són actituds que a la fi sempre han fracassat –almenys en les versions més crues–. Els EUA són molt poderosos, però ho eren més en el moment en què es va dissoldre l’URSS.
Més enllà de la immediatesa, el compromís d’Europa amb Ucraïna ha de ser ferm a mitjà termini. Com Trump sosté, és ben cert que si els Estats Units esdevenen un actor econòmic de gran pes a Ucraïna, ningú s’atrevirà a atacar-la. Però el problema és que ell no és de fiar. La garantia de seguretat no pot ser fonamentalment americana. Molt instal·lats a Ucraïna, els EUA poden desestabilitzar la seva política, ja sigui per propiciar un govern més del gust de Putin, ja sigui per imposar que Ucraïna no entri a la UE. Que és precisament el que la UE hauria ara d’accelerar, ja que representa la forma més sòlida de compromís. La política anti-UE de Trump tindrà una altra manifestació: voldrà allunyar el Regne Unit de la UE. Però això xocarà amb el fet que el públic britànic és dels més pro Ucraïna d’Europa. És important adonar-se que l’agenda geopolítica, avui prioritària, implica que la UE s’ha d’enfortir, però també que per sobre de la UE caldrà dissenyar una direcció estratègica d’Europa que inclogui el Regne Unit i que exclogui l’Hongria d’Orbán. Avís: un editorial de The Economist també excloïa Espanya per la seva reticència al rearmament. Convé saber-ho.
Trump li ha dit a Zelenski que no tenia cartes. És com dir que no compta amb Europa, o que Europa no és una carta prou bona. Europa li ha de demostrar que s’equivoca en les dues apreciacions.
