Isabel Díaz Ayuso és la reina de les hipèrboles. En política l’exageració no resulta un error, sinó una estratègia. La finalitat és provocar una resposta visceral, igual d’exagerada. Si un no té pudor moral o intel·lectual, es pot sentir com un peix a l’aigua amb tals excessos. Si del que es tracta és d’anar escalfant el personal perquè reaccioni, que la hipèrbole sigui una veritat inqüestionable o un deliri malaltís no hi fa res.
La presidenta de la Comunitat de Madrid està en campanya contra el Govern central per la condonació a tothom d’una part del deute autonòmic. L’aspiradora madrilenya no ha necessitat endeutar-se els últims anys, al contrari que la resta de comunitats, perquè la capital està dopada financerament i tampoc no és la que més gasta en serveis públics. Els barons populars diuen públicament que estan en contra d’una mesura que els afavoreix per no deslegitimar Feijóo i Ayuso, però la realitat és que esperen el quitament amb candeletes, perquè no a tot arreu plou cafè com a la capital d’Espanya.
Ayuso assegura que el quitament del deute suposa expulsar Espanya de Catalunya
La presidenta, a qui cal reconèixer-li que el càrrec se’l treballa, va reunir diumenge els seus militants per anunciar-los que la iniciativa farà que “quan arribi el cop a Catalunya (sic) serà gairebé un copet perquè ja no quedarà Estat, ni res veritablement espanyol”. Per Ayuso, “la condonació suposa expulsar Espanya de Catalunya”, per la qual cosa resulta “la traïció més gran”. La deslleialtat és del “trio de les Bermudes”, nom amb què es va referir al president del Govern central,
Pedro Sánchez, el president català, Salvador Illa, i el president José Luis Rodríguez Zapatero. Ells són l’eix del mal, ja que “el socialisme no vol el millor per a Catalunya, vol el pitjor per a Madrid i per a Espanya”.
La humiliació en directe
La presidenta, que acostuma a ser més brillant, no va tenir un bon dia. Només li va faltar dir que Catalunya ens roba. Més difícil d’entendre és que la consellera d’Economia d’Andalusia declarés a l’Abc fa un any que estava a favor de la condonació i ara proclami que hi està en contra. De vegades, el que sembla
el Triangle de les Bermudes és la Puerta del Sol. Allà no desapareixen vaixells i avions, sinó la sensatesa i la mesura. I alguns perden fins i tot la memòria.