Europa ha viscut durant dècades en una zona de confort. Ha donat per feta la protecció nord-americana en defensa i ha aprofitat l’afany consumista dels Estats Units per exportar-hi els seus productes. Però els temps han canviat i l’amenaça de Trump d’imposar aranzels del 25% ha deixat Europa en estat de xoc.
Si Europa vol tenir un paper rellevant en el nou ordre global, ha de sortir de la seva letargia i no deixar que el tsunami d’anuncis cridaners de Trump ens distregui del que és important. Una part de la resposta passa sens dubte per la defensa i la política i faran falta imaginació i astúcia per trobar la millor actuació en el nou context mundial. Però una altra part clau és la productivitat. Europa ha de ser capaç de continuar generant productes atractius tant per al mercat intern com per a la resta del món. Si bé els EUA són el 25% del PIB mundial, el 75% restant és en altres regions, moltes de les quals estan buscant alternatives per reduir la seva dependència dels EUA.
Tenim una base sòlida en farmacèutica i biomedicina, això ens dona una oportunitat
Ja el 2000, l’agenda de Lisboa alertava del dèficit europeu en R+D. Avui, la situació no ha millorat: la UE hi destina només el 2% del PIB, lluny del 3% dels EUA. La diferència no és en la inversió pública sinó en la privada: mentre que als EUA arriba al 2,3% del PIB, a Europa es queda en l’1,2%. El problema no és només de quantitat, sinó de direcció: Europa té un dèficit d’R+D en alta tecnologia. Ha estat excel·lent en uns sectors tradicionals que, per la competència global, han vist els preus anar baixant i no ha estat capaç de passar al següent nivell tecnològic, quedant atrapada en el que Gros i Tirole anomenen la “trampa de la tecnologia mitjana”. El 2003, dues de les tres empreses que més invertien en R+D als Estats Units i Europa eren del sector de l’automoció. Avui, les tres primeres als EUA són tecnològiques. A Europa, continuen sent d’automoció.
Una oportunitat clara és el sector de les ciències de la vida. A diferència de la tecnologia digital, en la qual Silicon Valley ha consolidat el seu domini, Europa té una base sòlida en farmacèutica i biomedicina. No és casualitat que de tots els productes que importen els EUA aquells que tenen una proporció més elevada procedent d’Europa siguin precisament els farmacèutics.
Però tot i aquest avantatge, la UE hi exporta més medicaments tradicionals i només representa el 12% del mercat global de productes biotecnològics, mentre que els EUA són el 60%. Europa ha de fer un pla per convertir les ciències de la vida en un motor d’alta tecnologia: apostant per clústers biotecnològics de classe mundial, simplificant els processos reguladors i incentivant el finançament privat, eliminant obstacles burocràtics i creant incentius fiscals adequats.