La maternitat té molts estigmes i pressions imposades al seu voltant. Ser mares, treballadores, mestresses de casa i dones perfectes són algunes de les exigències que la meitat de la població pateix diàriament. Així ho defensa la ginecòloga integrativa i especialista en fertilitat Martina Vila, que acompanya els seus pacients durant tot el procés de l'embaràs, el part i el postpart. Avui parlem amb ella per destacar com la maternitat ens canvia i ens permet descobrir una nova versió de nosaltres mateixes que, a vegades, resulta difícil d'abraçar. “La persona que coneixíem es queda en el part per donar la benvinguda a la nostra figura com mares”, assegura la doctora.
Físicament i psicològicament
Com la maternitat ens canvia
Quins són els canvis físics més comuns que pateixen les dones després de donar a llum?
Els canvis més comuns són els que coneix tothom, siguis mare o no. Pell, estries, distensió abdominal, variacions en els sins, facis o no lactància... El sòl pelvià també és un tema important, ja que, encara que no hagi estat un part complicat amb, per exemple, fòrceps, l'embaràs per si mateix ja és lesiu. Aquest múscul és el que, al final, subjecta tot el pes (i parlem de molts quilos). Si a sobre la dona ha fet exercici d'impacte com córrer, aquest es veu encara més lesionat. És difícil trobar una dona que se li escapi el pipi abans d'haver estat mare, veritat?
El dia del part mors tu per néixer la mare
Després trobem el canvi cerebral, que per a mi és el més bonic.
A les teves xarxes socials has parlat que hi ha una part de la dona que es queda en el part, a què et refereixes amb això?
Sempre dic en consulta que el dia del part mors tu per néixer la mare. I això significa, i és així de real, que no tornaràs a ser mai la mateixa, per bé i per malament. Perdràs llibertats i independència perquè tindràs un nadó enganxat a tu 24 hores al dia. I lluny que pugui semblar negatiu, és fantàstic. Cal adaptar-se perquè quan neix el nadó neix a la mare, i això és una cosa que sempre va lligada.
Les prioritats i relacions no tornen a ser les mateixes
En l'adaptació és on és la dificultat. Les teves relacions canvien i, per descomptat, les prioritats. La teva parella o tu mateixa ja no sou el més important, ho és el nadó.
Igual que existeixen les classes prepart per preparar les mares al moment de donar a llum, podem fer el mateix per conèixer a aquesta nova versió?
És una bona pregunta. En el centre Ginellers tenim un curs que és prepart. Intentem crear el postpart, però ningú no s'apuntava. En aquest estava la psicòloga i la pediatra, però sobretot destaquem la figura de la primera. I és que no va crear interès, tot món estava centrat a la pell amb pell, el part, lactància materna, però ningú en el benestar psicològic de la mare.
La importància del paper de la ginecòloga
Busquem una solució i vam haver d''obligar' la gent que ho fes perquè almenys tinguin una idea del que es trobaran. Sempre ho dic, l'embaràs són 9 mesos, el part unes hores, però el postpart i la maternitat és la resta de la teva vida. Però, et pots preparar per al que vindrà psicològicament? Crec que no, no ets mai plenament conscient.
Jo recomanaria llegir-ne menys sobre embaràs i part, i més sobre llibres que ajudin a tenir eines psicològiques per a aquest moment.
Quines estratègies podem utilitzar per tornar a trobar-nos?
La més important és acceptar el canvi per veure-ho com una oportunitat d'evolució. Així de senzill i de complicat. Podem dir: d'acord, deixo de ser independent, però soc molt més empàtica. Això és una cosa que guanyes, sense cap dubte. Deixem de ser egoistes perquè ja no som la prioritat.
També és important expressar els sentiments i demanar ajuda quan ho necessitis. És bàsic que la parella, si n'hi ha, sigui responsable. Per a mi va absolutament lligada la salut mental d'una mare a l'ajuda que pugui rebre, sigui de la seva parella, família o amics.
Com la maternitat ens canvia
Quin és el paper de la ginecòloga en el procés?
Com ningú no es prepara per a la maternitat real, justament és preguntar molt. Tu, com estàs?, Dorms bé? Estàs plorant? Et sobrepassa això? Com va la lactància materna? Va bé? Hi ha esquerdes? La lactància materna és un altre tema perquè hay un percentatge molt alt de problemes i no estan ben diagnosticats.
Les parelles sovint necessiten ubicar-se perquè no entenen quin és el seu paper
També intent analitzar la situació que tenen a casa. Com anem, papi? Anem ajudant? Què estem I què estan fent? Intento ubicar-lo una mica perquè per a ells també és complicat trobar el seu paper. Els nadons i la mare no se separen i de vegades es pregunten que què fan aquí. Sempre dic que comentin què poden fer i què necessiten.
I pel que fa a les relacions de parella, es fomenta la teràpia per adaptar-se a la nova vida?
Ni es fomenta ni crec que es vagi a fomentar. Hi ha parelles corresponsables on la feina està dividida al 50%. És veritat que el nadó és sempre més demandant amb la mare, però la parella pot ajudar d'altres formes, com per exemple, fent-ho tot a casa. Encara que la realitat és que, d'això, estem anys llum.
També entren en joc tots els estigmes sobre ser bona mare, semblant, empleada...
La culpa és la societat en la qual vivim, perquè estem plenes d'informació. Ara sabem el que altres generacions de mares i ginecòlegs no han fet bé i com podem millorar-lo, però hi ha també obsessió per això. Veig moltes mares ansioses per intentar fer-ho tot perfecte. Hem de fer el que puguem i no posar-nos una motxilla plena de pedres. Agafem la càrrega de ser bona mare, semblant, tenir-ho tot ben ordenat i sense poder estar cansada. Perquè n'hi ha una altra: quan tornis a la feina has de ser la mateixa. I mira no, això no és real. No és normal el que la societat ens demana.
Maternitat i estigmes
Creus que en algun moment tornes a retrobar-te?
Crec que no. Que recuperes la teva llibertat i les teves prioritats, sí. És a dir, no fa falta que els nens se'n vagin de casa. A poc a poc va recuperant els teus projectes, relacions, amigues, i tornes a l'autocura, cosa que els primers anys no existeix.
No acabes de ser mai tu de nou, hi ha una nova persona creada
Sembla que quan parlem de tornar a ser les mateixes ho fem com si fos una cosa millor, una cosa positiva, quan el bo és ser els qui som ara. Jo no vull tornar a la Martina d'abans. I sí, m'encanta la Martina que anava de festa amb les seves amigues i no tenia responsabilitats. Tornaria allà i perdria la que soc ara? No, ja el vaig viure i m'agrada la persona que soc ara, que és més empàtica i menys egoista. No acabes de ser mai tu de nou, i crec que hi ha coses que sí que tornes a recuperar, però hi ha una nova persona creada, i aquesta és meravellosa.