Tal com estan les coses terrenals, disculpeu que em distregui contemplant les estrelles. Fa poc vaig viatjar a una destinació Starlight, on la foscor continua sent el que sempre havia estat: la millor aliada del cel. Sense contaminació lumínica, el firmament s’estenia com un tapís de llums titil·lants, tan nítides que em va semblar que les veia per primera vegada. Tot i això, era un retorn a aquell estrany país anomenat passat.
Vaig recordar nits de la meva infantesa, quan l’avi em portava a passejar per la vila a les fosques. Ell em va ensenyar a identificar la Via Làctia, el Carro o l’Ossa Major. Em parlava de navegants que guiaven les travessies amb aquells punts de llum i de camperols que llegien el cel com llibres oberts per mitigar la duresa i la incertesa de les seves vides. Vaig créixer pensant que la foscor no era un buit, sinó una tela de revelacions.
La foscor forçada per drons i míssils a Ucraïna deixa a cegues les seves defenses
Avui, la majoria de les ciutats han oblidat l’essència de la nit. Vivim sota una volta vetllada per la resplendor d’enllumenats, pantalles i altres llums insomnes. I així ens hem acostumat a no mirar les estrelles, ignorants de què significa viure amb la vista posada en una cosa més gran que nosaltres, un símptoma del nostre allunyament del món natural, de la supèrbia amb què ens creiem independents dels seus cicles.
Però el llenguatge sí que recorda. Desastre ve de disastrum, mal astre, en al·lusió a la creença que les calamitats es devien a una alineació desfavorable dels cossos celestes. Desconsiderat és qui no consulta els astres abans d’actuar. Malastrugança, de mal i astruc (sota mala estrella), vol dir infortuni.
Lee tambiénInflació de nazis
Després tenim altres nits, les que no depenen de la rotació de la Terra. Penso en la foscor forçada per drons i míssils a Ucraïna, amb el beneplàcit actual de Washington, que deixa a cegues les seves defenses. El trumputinisme, saquejador de recursos, amb els seus líders com a falsos sols, aplica, en la seva versió renovada del colonialisme, les mateixes regles: ataca sempre, nega-ho tot i, passi el que passi, proclama’t vencedor. Potser l’etimologia de desastre ens continua advertint d’alguna cosa, només que no és el cel qui s’alinea contra nosaltres, sinó que els mals astres són aquí a baix.