El feminisme va aconseguir al segle XX treure a la llum la desigualtat entre homes i dones i cal que ho continuï fent, que continuï treballant per aconseguir que la dona tingui els mateixos drets i oportunitats que els homes, perquè aconseguir-ho implicarà que altres grups també ho aconsegueixin, perquè el feminisme és llibertat i igualtat per a tothom”.
Ho va indicar ahir la sociòloga Barbara Risman, de la Universitat d’Illinois (Chicago), en unes jornades sobre dones i política organitzades pel Centre d’ Investigacions Sociològiques ( CIS), i va recordar que les discussions generades sobre les categories de gènere “tindran menys importància” davant una realitat que es vol imposar, que és el domini de l’home sobre la dona.
La campanya pel dia de la Dona del Ministeri d’Igualtat recupera els eslògans feministes clàssics
Aquest missatge és compartit per l’equip del Ministeri d’ Igualtat, encapçalat per la ministra Ana Redondo, que des del dia que va agafar les regnes del ministeri ha volgut deixar ben clar que el centre de les seves polítiques tindrien la dona com a objectiu, ja que aconseguir la igualtat entre homes i dones implica aconseguir-la també per a les persones no normatives, per exemple.
Un canvi de política clar respecte a la de la seva antecessora, Irene Montero, que va incorporar l’anomenada agenda queer i que va culminar en la lliure autodeterminació de gènere, fet que va provocar l’escissió del moviment. A això cal afegir-hi el rebuig d’una part de les feministes més pròximes a la visió de Montero a abolir la prostitució, una vella demanda de les feministes tradicionals. Aquestes diferències són el motiu de la divisió a l’hora de reivindicar el 8- M.
El tomb que va emprendre Redondo fa una mica més d’un any ha quedat palès amb la nova campanya institucional pel dia de la Dona del Ministeri d’ Igualtat, que recupera els “eslògans clàssics feministes”. Ho va assenyalar ahir la secretària d’Estat d’ Igualtat, Aina Calvo, que va reclamar que “La nostra veu. Més alta. Més clara. Més forta” (lema de la campanya) sigui l’instrument de reivindicació, de diàleg, de convicció i de transformació de la societat.
El ministeri de Redondo demana d’alçar la veu per mitjà de tres espots diferents, en els quals dones (només dones) fan servir eslògans clàssics feministes com ara “Et canses de sentir-lo, nosaltres de viure-ho”; “Si toquen a una, ens toquen a totes” o “El futur serà feminista o no serà”. “És una campanya directa que va a l’arrel dels fonaments feministes. Reflecteix com el feminisme sempre està a l’avantguarda, amb la vocació de continuar avançant en drets, amb la vocació d’integrar, amb la vocació de construir més i millor democràcia”, va recalcar Calvo.
En un acte al Congrés amb les dones que van formar part de les Corts Constituents van reclamar la “memòria feminista”, aquesta que ha portat aquesta societat a adquirir més drets no només per a les dones. “Si no tenim memòria feminista, podem perdre tot el que hem aconseguit, fins i tot la democràcia”, van dir.
