Les maneres de fer les coses
El personatge que Robert De Niro interpretava a la pel·lícula Casino, de la qual es compleixen 30 anys, deia que hi havia tres maneres de fer les coses: “La correcta, la incorrecta i la meva”. Donald Trump actua sense encomanar-se a ningú. És el més semblant a un cavall desbocat, fent sempre un gran enrenou, cridant estrepitosament i causant destrosses serioses. I no sembla importar-li si les formes són correctes o no, perquè el seu narcisisme l’empeny a pensar que el món entén que és la seva manera de funcionar.
Als seus antípodes hi hauria Isidre Fainé, que, com els mestres dels escacs, interioritza cada moviment i quan pren una determinació ho fa sense fer soroll, buscant el moment adequat i amb una argumentació que necessita poques explicacions. Fainé no actua mai per vanitat, sinó per sentit de la responsabilitat. Té interioritzat El arte de la prudencia de Baltasar Gracián.
Trump necessita actuar des del soroll i l’enrenou; Fainé, des del silenci i la prudència
En una setmana, hem vist com l’un i l’altre decidien sobre dues qüestions importants. No pretenc comparar-les, però sí posar en evidència com, afortunadament, davant la resolució d’un pinxo pot funcionar l’estratègia de l’home tranquil. Trump va intentar humiliar al seu despatx i davant els ulls del món Zelenski, perquè firmés un acord de pau per al seu país. Fainé va prendre la decisió del retorn de la Fundació La Caixa a Barcelona com a part indissoluble de la lògica dels fets. No va caldre fer una declaració en què fonamentés el trasllat pel retorn de la normalització política a Catalunya, perquè el missatge era implícit. D’un dia per l’altre la decisió s’havia pres i va escalar a la portada dels mitjans per mèrits propis al minut següent.
El més desconcertant ha estat la interpretació del secretari general de Junts, Jordi Turull, al retorn de l’entitat, que va qualificar “la rectificació d’un error”. Error? L’error va ser improvisar una independència fake, que va tenir un alt cost econòmic i social. Fem cas de Faulkner, que recomana que no ens passem el temps lamentant errors, n’hi ha prou amb no oblidar-los.