Telecinco és avui una illa. Després de l’eliminació de Sálvame , ha estat una illa el refugi d’aquesta cadena davant la competència i el seu gairebé únic filó d’audiència. I per això, ara Telecinco salta de La isla de las tentaciones , tot just acomiadada, a l’illa de Superviventes , acabada d’estrenar (Telecinco, dijous nit: 21% de quota!).
En conec molt pocs, d’aquesta vintena de concursants que conviuran les pròximes setmanes a la intempèrie i competint en proves físiques i en suportar-se els uns als altres. Sé que aquests concursants es diuen Borja, Bosco, Joshua o Makoke i que pel vistós aspecte de la seva pell i les seves modèliques pintes són individus de criança folgada i sense cap desgast físic ni intel·lectual en els anys més còmodes de la seva vida, persones que no han fotut mai brot –tret d’algun karateka d’elit– i que, imagino, disposen d’entrada lliure i invitacions a les millors discoteques del barri de Salamanca de Madrid i del de Santa Cruz de Sevilla.
El Montoya de “m’has rebentat per dins”, ara filó de Telecinco, salta des d’avui a l’illa de ‘Supervivientes’
I ara la gran notícia: Montoya, a Supervivientes ! Ara el tal Montoya és el filó més suculent per a Telecinco (i per a la productora que el té als seus estables: Cuarzo). Sí: el concursant Montoya, el mosso de “Montoya, sisplau!” En llavis de Sandra Barneda, el mosso desbocat que esquinça la seva camisa i corre per la platja xisclant “m’has rebentat per dins!”, o que durant la foguera de confrontació davant de la seva nòvia Anita etziba “m’has trencat com una regañá ", aquest Montoya, ens anuncien que avui saltarà de La isla de las tentaciones a l’illa de Superviviente s.
L’estratègia és molt astuta... Si bé algú haurà d’abocar-se en aquesta illa d’ Hondures a fer-lo sortir de polleguera (o de consolar-lo, com ha sabut fer Sandra Barneda), o l’aposta no tindrà cap gràcia.
Per si de cas, els productors envien també a aquesta illa de Supervivientes Terelu Campos, de l’aristocràcia dels platós, per al gust del públic de tota la vida i perquè ella arrambi uns dinerets. Com la seva filla Alejandra, contractada per comentar l’aventura de la seva mare des del plató, ja com a tercera generació d’una nissaga que va fundar fa quaranta anys María Teresa Campos, aquella periodista, sense saber-ho. La televisió és un feudalisme d’aristocràcies i illes, del qual un dia es dibuixaran arbres genealògics i blasons
historiats. – @amelanovela
