Van ser el nihilisme postmodern, la cultura del jo, l’esteticisme i la indiferència davant qualsevol realitat desagradable el que va generar en la societat occidental un nou tipus d’egocentrisme. Les xarxes socials, agitant la necessitat de triomf immediat, han massificat el narcisisme ultra i un pensament light que instants després cau en l’oblit. La falta d’empatia, l’individualisme i el gregarisme s’han anat imposant en molts dels caps pensants i en els d’alguns éssers humans amb capacitat no només de gestió sinó també de comandament i de creació de riquesa. El trastorn narcisista de la personalitat és absolutista, inflexible, arrogant i beneit. Nega qualsevol rascada a la integritat del que un és, pensa i fa; no tolera mai un matís díscol, un debat o un raonament que aporti una crítica o un punt de vista divergent. O estàs amb mi o et trinxo i deixes d’existir.
El trastorn narcisista de la personalitat ha conquerit un home de negocis sense escrúpols en la seva cursa desenfrenada per tenir més fortuna i més poder. El nou president, ja emperador dels Estats Units, ha aconseguit el càrrec després de mentir, enganyar i aliar-se amb els tecnocapitalistes que controlen les xarxes i domestiquen la IA. Són aliats de Trump. Com ell, proven d’imposar el populisme com a negoci i tirania en les societats democràtiques. Trump només afavoreix els que conreen la seva visió.
Les decisions de Trump estan canviant els paradigmes geoestratègics vigents des de la II Guerra Mundial
En el discurs de l’estat de la Unió, Trump va sobreactuar amb una solemnitat esperpèntica, una caricatura de la cort del Rei Sol. A l’interior del nou president dels EUA hi ha un instint diabòlic per acaparar l’atenció mundial. Es delecta copant xarxes, mitjans i titulars amb deliris que causen terror a la immensa població que respecta el sentit comú i la legalitat. Qualsevol decisió, com més morbo i terror causi, més espai mediàtic copa. El més sanguinari: “Vull que els Estats Units assumeixin la propietat de Gaza per aixecar-hi la Riviera de l’ Orient Mitjà per molt que impliqui fer un reset als habitants del lloc”. Després de la mort de milers d’éssers humans, incloent-hi criatures, només faltava sentir aquesta baixesa del líder del país amb més armes del món.
Les decisions del nou emperador estan canviant de cop els paradigmes geoestratègics construïts després de la Segona Guerra Mundial. Els Estats Units han protegit Europa mitjançant l’OTAN, a canvi el dòlar va poder transformar-se en la moneda d’intercanvi global. Gran negoci.
El trastorn narcisista de la personalitat que pateix el mandatari anirà en augment. El mòbil dels nous autoritarismes violents és com el dels huns quan van arribar a pobles més civilitzats, visigots i romans, i van optar per arrasar-los abans d’aprendre i comprendre’ls. Putin, el nou mestre de Trump, ho ha fet a Txetxènia, a Síria, a Butxa o a Mariúpol. Trump busca la rendició d’ Ucraïna, després d’un pacte amb Putin disfressat de treva. El rus li segueix el corrent. L’emperador li dona el primer país que li ve de gust. Una altra obsessió de Trump és deixar de pagar els interessos pels vuit-cents mil milions que deu a la Xina per les compres de deute dels Estats Units. També busca augmentar la popularitat entre els seus amb l’annexió de Grenlàndia i del Canadà seguint les pautes marcades pel mestre Putin.
Lee tambiénEuropa: una alternativa
La naturalesa de Putin és diferent de la de Trump. Putin no pateix el trastorn narcisista i tampoc no té ni necessita ni tindrà amics. L’únic que el mou és l’odi i la revenja per haver perdut la guerra freda, l’imperi i sentir-se expulsat del paradís capitalista. Els seus moviments són molt violents, i el seu exèrcit està compost per una xarxa renovada d’espies de l’ex KGB, infiltrats a tots els racons del planeta a la recerca de control, manipulació, destrucció i invasió.
Aquesta moguda sorpresa és l’ alè que Europa necessitava per unir-se i oblidar les dependències alienes. Europa respecta la legislació internacional pel bé comú de la població, encara que la democràcia filla de la Il·lustració sigui imperfecta i de vegades tendeixi a la plutocràcia. És el moment de perfeccionar-la, de pactar amb l’ Índia, la Xina i Llatinoamèrica i anul·lar els efectes d’aquests dos perversos.