Esquerra redefineix el seu full de ruta per “reduir el control de l'Estat”
Congrés
ERC acudeix al seu congrés amb les relacions amb els socialistes en el rerefons
Elisenda Alamany i Oriol Junqueras en un consell nacional del partit al febrer
“Volem totes les competències en immigració”. Ras i curt. Així està escrit en la ponència d'estratègia política d'ERC. Els republicans voldrien, de fet, totes les competències en tots els àmbits. És a dir, una Catalunya independent. Però mentre això no és possible, la idea mare del full de ruta que s'aprovarà el pròxim cap de setmana en el congrés de Martorell és la de persistència per “reduir el control de l'Estat” a Catalunya “sobre sectors estratègics”.
Mentre a Madrid enviï el PSOE, i no el PP, i aprofitant “que es tenen les mans lliures, tant a Barcelona com a Madrid” (ERC ja no està en el Govern), es tracta, segons els republicans, de ser “el més ambiciosos possible” i d'anar pas a pas, expliquen, perquè les institucions catalanes adquireixin gradualment quotes més altes de poder que acostin la independència. Una autodeterminació que una altra ponència marca per al 2031.
Els republicans aspiren a adquirir amb el finançament quotes de poder que acostin la independència
La immigració és només un exemple, però molt gràfic en el context d'avui dia. El traspàs de gestions en aquest àmbit l'ha negociat Junts. I ERC ho aplaudeix. El mateix Oriol Junqueras ho va argumentar: “Entenem sempre la negociació amb ambició nacional per guanyar sobirania. Aquest és un èxit més aconseguit per les forces independentistes, com ha fet Esquerra Republicana amb la condonació del FLA i el traspàs de Rodalies, dues fites rellevants que ens fan guanyar competències i sobirania”.
El líder d'ERC ho explica així. La ponència estratègica que s'aprovarà d'aquí a set dies és més clara encara: “Reduir la presència de l'Estat espanyol al territori, de tal manera que siguin les institucions i els agents propis del país els que regeixin tots els àmbits de la vida de la ciutadania”.
Immigració, treu de part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic, Rodalies. També el foment del català. Tot forma part d'aquest ideari d'acostar-se a la plena sobirania. Però per a aquesta comesa, el gran tema és el finançament singular. La ponència estratègica la presenta com “la principal prioritat negociadora d'ERC amb l'Estat”, una vegada “que ja s'ha negociat i aprovat la llei d'Amnistia”.
Aquest finançament que reclama i que va pactar amb el PSC és útil per enfrontar quin grau d'exigència desigual adopta a Madrid i a Barcelona. ERC va deixar clar que no facilitaria els pressupostos del 2025 de Salvador Illa a causa dels “incompliments”. Bàsicament, el finançament. Però mentre pressionen la Generalitat en aquest sentit, els republicans obren molt més les portes a Pedro Sánchez i al PSOE. Un contrasentit que assenyalen des de les mateixes files del partit català, perquè és al Congrés dels Diputats on es decidirà un hipotètic nou finançament per a Catalunya.
Per a la trobada de Martorell hi ha inscrits 1.530 militants; en el congrés de gener del 2023 van ser 1.303
“La conjuntura de debilitat del Govern socialista i de Sumar representa una oportunitat per aconseguir el compliment dels acords en benefici de la ciutadania i en benefici de Catalunya i dels Països Catalans”, diu la ponència estratègica, no només per a aquest tema, sinó per a tot el que es pugui reclamar en el futur.
Que ERC ha apostat per dotar de poder els socialistes per evitar un govern popular està reconegut per escrit i sense embuts: “Esquerra Republicana ha contribuït al manteniment del Govern del PSOE i Sumar en detriment del PP i Vox”. El “com pitjor, millor” no va amb Junqueras.
Però els crítics, reunits sobretot en les candidatures que van ser Nova Esquerra, Foc Nou i Recuperem ERC per aconseguir infructuosament el partit al desembre, exigeixen que aquesta relació es matisi. O que no sigui sistemàtica. O, fins i tot, que es trenqui.
Les esmenes per limitar els mandats de la presidència i la secretaria continuen vives ara per ara
No és suficient per a tots ells amb les crítiques que la direcció d'Esquerra aboca sobre el PSOE: que mantenen una “involució recentralitzadora” o una “política centralitzadora del retrobament”, que “han reprès eines repressives, com l'espionatge policial a través de Pegasus o la infiltració en moviments socials”, o que del seu federalisme “no queda ni l'apel·lació retòrica”.
ERC arriba al congrés de Martorell amb tres ponències per segellar: a més de l'estratègica i la d'horitzó independentista, també l'estatutària. Hi ha inscrits el 1.530 militants d'un total de 8.175 que té el partit. En el congrés de Lleida, de gener del 2023, es van inscriure 1.303.
L'atenció estarà fixada també als estatuts. Els militants alineats amb Nova Esquerra han aconseguit que arribi a Martorell el seu paquet d'esmenes. Una sèrie d'esmenes que reclamen, entre d'altres, que el president i el secretari general d'ERC no puguin optar a qualsevol càrrec públic a partir del pròxim mandat, o que impedeixen que Junqueras pugui tornar a presentar-se a dirigir el partit. Caldrà veure si s'aproven definitivament en el congrés i si Martorell acaba sent un plebiscit sobre la seva figura, perquè les propostes de Nova Esquerra només van passar el sedàs de l'assemblea territorial valenciana d'ERC.