Missió: parar els peus a Trump

Mark Carney, el nou líder canadenc, ha sabut gestionar amb habilitat unes quantes greus crisis polítiques i econòmiques: el crac financer del 2008, l’enfonsament de l’eurozona, la caiguda de la lliura esterlina, el referèndum per a la independència d’ Escòcia, el Brexit, els efectes de la pandèmia... Ara ha acceptat el repte més gran de tots, fer front a Donald Trump i defensar la sobirania i els interessos del seu país davant l’expansionisme del veí del sud.

Carney, que reemplaça Justin Trudeau al capdavant del Partit Liberal i els pròxims dies jurarà com a primer ministre, té un perfil excepcional. És un home de poble petit (Fort Smith, de 2.200 habitants, al remot Territori del Nord-oest), però alhora és ciutadà del món (ha estat director de dos bancs centrals, el del Canadà i el del Regne Unit) i un tecnòcrata a l’estil Mario Draghi que forma part de l’establishment global però juga la carta de no ser un polític convencional. Ha arribat a dalt de tot sense haver estat abans ministre i ni tan sols haver disposat d’un escó.

Mentre els dirigents europeus de totes les denominacions (el britànic Starmer, el francès Macron, la italiana Meloni...) Riuen les gràcies al titular de la Casa Blanca i segueixen la teoria que la millor tàctica és no provocar la seva ira, Carney ha saltat al quadrilàter i ha repartit cops. Quan es comparteix una frontera de milers de quilòmetres amb la nació més poderosa del món, que a més et vol absorbir, no es pot anar amb subtileses. “Ja no podem confiar en els EUA, els derrotarem en la guerra comercial, com en l’hoquei sobre gel”, ha proclamat (referint-se a la recent victòria al torneig de les Quatre Nacions). “I mantindrem les tarifes fins que Trump ens mostri respecte. És un conflicte que nosaltres no hem buscat. A qui et fa bullying cal parar-li els peus”. Afirma que el dirigent republicà només entén el llenguatge de la força i que cal fer-li mal augmentant la inflació i els tipus d’interès. Planteja vendre a Europa l’energia subvencionada de què fins ara s’han beneficiat estats com Nova York i Michigan.

Els liberals canadencs (centreesquerra) semblaven condemnats a perdre de manera aclaparadora les eleccions previstes per a no més tard de l’octubre, però la sortida de Justin Trudeau, l’arribada de Trump i la seva agressivitat (imposant tarifes i pressionant per convertir el Canadà en el 51 estat) ho han canviat tot, i Carney està gairebé empatat amb el conservador Pierre Poi­lievre als sondejos. Com amb la dreta europea, qualsevol associació política i ideològica amb els republicans dels Estats Units té efectes secundaris gens menyspreables.

“Washington vol els nostres recursos, la nostra aigua, la nostra terra, el nostre país”, ha dit Carney, alhora que ha reflectit el ressorgiment d’un nacionalisme canadenc que es tradueix en un boicot a la cervesa, el whisky i nombrosos productes nord-americans, una reducció del 40% en el nombre de persones que travessen la frontera per turisme i el canvi de nom del cafè americà (un espresso diluït amb molta aigua) per canadenc. Fins i tot Wayne Gretzky, el Messi de l’hoquei sobre gel, és considerat poc menys que un traïdor perquè és amic de Trump i va assistir a la seva inauguració.

Fill de mestres catòlics, Carney va ser un estudiant brillant que es va graduar amb beques per Harvard i Oxford, i va fer una fortuna de 20 milions d’euros a la banca privada amb Goldman Sachs. És un defensor de la solidaritat internacional, les aliances i l’ordre mundial dels últims vuitanta anys. Ha trencat moltes barreres a la seva vida, com ara la de ser el primer no britànic que ha dirigit el Banc d’ Anglaterra (del 2013 al 2020), i ha participat en nombroses reunions del G-20.

La primera gran decisió serà si cal convocar eleccions anticipades, damunt la cresta de l’ona del nou nacionalisme canadenc. “El Canadà no serà mai els Estats Units”, diu desafiador. Trump no li fa por. O això diu...