L’Airbus 320 de Vueling va travessar la Península en diagonal. Des de l’altura, l’empremta de la dana, als afores de València, semblava una ferida de la Terra. Més al sud, el mar de plàstic dels hivernacles d’Almeria oferia una imatge sorprenent, com ho era la proximitat de l’Àfrica amb el Penyal i Algesires. Només 13 quilòmetres de distància. Al cap d’una hora, després de deixar la costa africana a l’esquerra i albirar els deserts de lava de Lanzarote, l’avió va iniciar el descens a Las Palmas de Gran Canaria.
Quan ets a les Canàries t’adones de la força de l’ésser humà a l’haver creat vida en llocs envoltats per oceans infinits. Inevitablement penses si els illencs se senten a prop o lluny de la resta.
Aquell VY 3004 no va sobrevolar l’illa de La Palma, on el 19 de setembre del 2021 es va produir la terrible erupció volcànica que destruiria 1.300 habitatges i va desplaçar 7.000 persones, a més de causar destrosses perennes en l’agricultura i el medi ambient. Avui, moltes d’aquelles famílies que es van quedar sense casa per la marea de llot incandescent encara viuen en contenidors.
Pensant en les víctimes del volcà de La Palma també vaig recordar els habitants de l’illa de Maui, a Hawaii, on un terrible incendi l’agost del 2023 va destruir més de 2.200 cases.
Les administracions triguen massa a materialitzar els ajuts en les zones afectades per catàstrofes
Com està passant després de la dana de València, el volcà de La Palma i el foc de Maui, les administracions triguen massa a materialitzar els ajuts econòmics que els polítics prometen quan visiten les zones afectades per catàstrofes.
En un món que es considera global, els habitants d’aquests arxipèlags i d’illes encara més allunyades i aïllades no reben l’atenció, els ajuts, ni el suport que necessiten. La paraula lluny no hi hauria de ser en el nostre vocabulari.
Una cançó hawaiana, Waimanalo blues, capta l’esperit dels illencs oceànics. Waimanalo és una petita ciutat al sud-est de l’illa d’Oahu, a 25 minuts de Honolulu, i el seu blues colpeix qui l’escolta... “Les platges es venen per construir hotels on el meu pare i jo vam conèixer ocells al llarg de la llum de l’albada, cantant el blues de Waimanalo”.
És evident que la transformació de les illes en pols d’atracció turística ha generat riquesa... Però el cas de La Palma fa palès que no tothom s’ha enriquit i que una majoria assumeix, com també passa amb les víctimes de la dana, que en cas de patir una fuetada de la natura pateixen, a més, l’oblit.
