El món viu un canvi d'era. El gir radical de Trump ha donat pas al que Ackerman va denominar “moment constituent”. El parany a Zelenski al despatx oval és només la fotografia més significativa d'un temps convuls en què és difícil pronosticar quin món heretaran els nostres fills.
Europa es rearmarà i Espanya també ho farà. No hi ha cap altra opció. L'opinió publicada hi està majoritàriament d'acord avui dia. A les xarxes socials també hi ha un consens ampli que cal gastar més en defensa. De vegades es fa servir l'eufemisme “seguretat”, però en realitat és el mateix. Està clar que cal protegir-se de l'enemic.
El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez i la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, durant la reunió d’ahir.
Un dels personatges públics que estan llegint més bé el moment és José María Aznar. L'expresident del Govern espanyol s'ha expressat sense embuts a l'hora de qualificar Trump. Es va fer viral el seu qualificatiu de “client de Stormy Daniels” i també ha tingut ressó la seva afirmació que els Estats Units han canviat d'aliats i que han triat Rússia i Putin. Aznar, que va tractar al seu dia Marco Rubio, està en contacte permanent amb Feijóo -així ho ha reconegut ell- i potser parla amb la cruesa amb què no vol parlar el líder del PP per ara perquè Vox no li continuï mossegant vots.
Lee tambiénEl rearmament d'Europa, qui el paga?
En el Govern de coalició ja hi ha tempesta per l'augment de la despesa militar. Ahir Sánchez es va reunir amb la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, per analitzar la delicada situació. O, més aviat, per explicar-li el que el principal partit del Govern espanyol vol fer i pactar el desacord. Quan es publicita un cara a cara entre dos membres del Govern central és que alguna cosa no funciona. La maquinària de la coalició està gripada des de fa temps i no només per la despesa en defensa. No hi ha fogoners que alimenten el foc.
Gastar més per armar-se és un debat de caràcter explosiu en el Govern de coalició. El PSOE ja va fer la seva travessia des de l'“OTAN, d'entrada no” i el “No a la guerra” fins a una cimera de l'Aliança Atlàntica a Madrid que, objectivament, va ser un èxit. A Sumar li costarà pair la realitat geopolítica i prendre una posició, més si pot ser amb un partit fora del Govern com és Podemos amb una postura clarament antimilitarista i que està demanant d'abandonar l'OTAN. Si els comuns, Més Madrid i Compromís no formessin part del Consell de Ministres probablement estarien també en aquesta posició.
El PSOE ja ha deixat clar que no serà dubitatiu en aquest assumpte i ha ofert als seus socis de Govern una sortida: la despesa social no es tocarà. La màxima socialista és pau a Ucraïna implica seguretat als carrers d'Europa.
Sumar ho té més complicat. A la vicepresidenta segona li va costar d'explicar a Brussel·les quina és la postura de la seva àrea governamental. “No es tracta d'apujar o abaixar, sinó de reordenar la política de defensa”, va defensar davant els periodistes. La incomoditat era evident. El vídeo va ser molt comentat a Bluesky.
VIDEO | La vicepresidenta segunda, Yolanda Díaz, asegura que "no se arregla nada por subir el presupuesto militar" y pide poner el foco en "qué política de defensa en el siglo XXI necesita España". https://efe.com/espana/2025-03-10/yolanda-diaz-no-arreglamos-nada-subir-presupuesto-militar/
— EFE Noticias (@efe.com) 10 de marzo de 2025, 13:11
[image or embed]
La situació es pot complicar encara més si una eventual missió de pau a Ucraïna acaba portant a debatre al Congrés dels Diputats la decisió que es despleguin botes sobre el terreny. Espanya s'enfrontaria a un debat inèdit per a Sánchez i, per extensió, per a la coalició. Tot i que encara aquest escenari seria llunyà, no s'ha de descartarde cap manera. I potser aquest seria el moment de la gran coalició militarista. El PP tampoc no pot dubtar en un assumpte que és d'Estat.
Al debat no ha faltat la visió d'Isabel Díaz Ayuso, que oopina de tot. “Els espanyols han de ser convocats a les urnes perquè decideixin si volen augmentar la despesa en defensa”, ha dit. Feijóo no ho té fàcil si s'hagués de mullar pel rearmament.
