Des que, el 28 de febrer passat, el president Donald Trump va posar un parany al despatx oval de la Casa Blanca al seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, humiliant-lo públicament, el curs de la guerra a Ucraïna ha estat el gran protagonista de l’escena internacional. Després d’aquella reunió fallida, Washington va congelar la tramesa d’ajuda militar a Kíiv i també el subministrament d’informació d’intel·ligència i, malgrat que Zelenski ha rebut el ple suport d’una Europa decidida a rearmar-se, era perfectament conscient que, sense el suport de l’ Administració Trump, una Ucraïna exhausta no pot continuar mantenint la pugna militar amb Rússia.
Aquest pragmatisme va empènyer Zelenski a lamentar la baralla a la Casa Blanca, declarar que estava disposat a firmar amb els Estats Units l’acord sobre l’explotació dels recursos minerals ucraïnesos, fins i tot sense rebre a canvi les garanties de seguretat per al seu país quan s’assoleixi una pau, i acceptar continuar negociant “sota el fort lideratge del president Trump”, malgrat que aquest el va anomenar dictador. I això és el que, en aplicació de la més genuïna realpolitik per reconduir les relacions amb la Casa Blanca, va fer ahir a la ciutat saudita de Jidda.
Delegacions d’ Ucraïna i els EUA es van asseure a negociar un principi d’alto el foc amb el ministre d’Exteriors saudita, Faisal bin Farhan, exercint d’amfitrió. Els dos equips estaven encapçalats pel secretari d’Estat americà, Marco Rubio, i el seu homòleg ucraïnès, Andrí Sibiha. En la delegació nord-americana hi figuraven també el conseller de Seguretat Nacional, Mike Waltz, i el representant de Trump per a l’ Orient Mitjà, Steve Witfkoff, que s’ocupa també de la qüestió russo-ucraïnesa i que aquesta setmana visitarà Moscou. L’equip ucraïnès estava integrat, a més, pel poderós cap de l’oficina presidencial, Andrí Iermak, l’assessor Pavlo Palissa i el ministre de Defensa, Rustem Umérov.
Després de vuit hores de negociacions, el comunicat conjunt subscrit per les dues parts assenyala que Ucraïna ha acceptat la
proposta dels EUA d’una treva immediata i provisional de 30 dies amb Rússia, proposta que ara Washington presentarà a Vladímir Putin perquè l’accepti, instant Moscou a entendre que “la reciprocitat russa és clau per aconseguir la pau”.
Kíiv accepta una treva de 30 dies amb Rússia, i els EUA restableixen l’ajuda militar i d’intel·ligència
La pilota és ara a la teulada del Kremlin. A més, Ucraïna es compromet a firmar amb els EUA l’acord sobre els recursos minerals ucraïnesos “com més aviat millor”, i sense que el pacte estableixi en principi garanties explícites de seguretat, com reclamava Zelenski. Com a contrapartida, l’ Administració Trump es compromet a reprendre el subministrament d’ajuda militar i d’informació d’intel·ligència a Ucraïna.
L’acord entre les dues delegacions també demana que, durant l’alto el foc proposat, s’implementin mesures humanitàries com “l’intercanvi dels presoners de guerra, l’alliberament dels civils detinguts i el retorn dels nens ucraïnesos transferits per força” a territoris sota control rus.
L’objectiu ucraïnès en la reunió que es va celebrar ahir era clar: un alto el foc parcial a canvi que Washington continués mantenint la seva ajuda. Per això, Zelenski proposava una treva aèria i marítima, que afectaria el mar Negre, així com l’esmentat intercanvi de presoners.
Trump esperava que la seva estratègia de pressió forcés Ucraïna a acceptar un alto el foc en termes cada cop més exigents. La delegació ucraïnesa ha hagut d’escoltar quines condicions li exigien els EUA per continuar exercint el paper de mediador i per restablir l’ajuda a Kíiv.
Les dues parts pacten firmar “com més aviat millor” l’acord sobre els recursos minerals
Hores abans que comencessin les negociacions a l’ Aràbia Saudita, Ucraïna va voler llançar un clar missatge de mostrar múscul militar, malgrat la seva precària situació, desencadenant el seu atac aeri més gran sobre Rússia des que va començar la guerra, amb el llançament de més de 300 drons. La regió més afectada, de les deu atacades, va ser la de Kursk, a la frontera amb Ucraïna i parcialment ocupada per militars d’aquest país des de l’ofensiva d’agost del 2024. Més d’un centenar de drons van arribar també als afores de Moscou, ocasionant tres morts civils.
El Kremlin va advertir que l’atac massiu ucraïnès podria torpedinar els avanços cap a la pau, malgrat que fins ara no hi ha cap negociació en què hi hagi implicada directament Rússia. La pluja de drons era un clar intent ucraïnès de pressionar el Kremlin
perquè acceptés la proposta de Zelenski d’una treva aèria que posi fi a aquest tipus d’atacs pels dos bàndols amb drons i míssils contra la rereguarda de tots dos països. De fet, Kíiv va subratllar ahir que aquesta envestida aèria hauria d’“incitar” Putin a acceptar la proposta ucraïnesa de treva.