La dreta d’aquest país té una tendència a les hipèrboles que els resta credibilitat. Es passen el dia, i els anys, anunciant que es trencarà Espanya, com si l’Estat fos de cristall, quan sovint són els seus arguments els que resulten més fràgils que el vidre. Aquest dilluns mateix, l’expresident José María Aznar va declarar a l’Abc que l’última cessió a Junts en matèria d’immigració és molt més greu que el que ell qualifica de “cop d’Estat del 27- O” del 2017.
Certament, comparar una delegació de competències amb una declaració d’independència resulta una exageració escassament creïble. Una altra cosa és que els assumptes de fronteres pertanyen per essència als estats –la UE no deixa marge en aquestes qüestions–, encara que després d’un llarg contenciós entre el land de Baviera i el Govern federal, el Tribunal Constitucional alemany va establir una custòdia compartida, sense que en cap cas l’ Executiu bavarès sigui el responsable últim dels controls fronterers i de la gestió de les expulsions.
No té sentit tenir a les fronteres Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos
Per acontentar Junts, el Govern espanyol es va remetre a aquest pacte, que preveu una delegació de competències, desautoritzant que la Generalitat pugui establir un model propi. Tot i això, sentint els portaveus dels uns i dels altres l’endemà de l’acord, semblava que havien pactat resolucions diferents, fins i tot oposades. És una tàctica habitual, però errònia, ja que només serveix per encendre la polèmica política. I perquè treguin pit els negociadors de Carles Puigdemont.
Lee tambiénL’emperador trontolla
Estem convertint la política en un teatret de representacions mediocres. Escoltant ahir la ministra d’ Inclusió, Elma Saiz, entrevistada per Gemma Nierga, l’espectador patia veient com intentava explicar que no canvia gran cosa, que el segell de les expulsions el tindrà la Policia Nacional, que el CIE no es tancarà i que els Mossos col·laboraran a les fronteres. Però té sentit que tres policies (Guàrdia Civil, Policia Nacional i els Mossos) les controlin alhora? La ministra va respondre que la Generalitat com a administració més pròxima podrà ser més eficaç a l’hora d’executar la normativa espanyola. Una raó d’Estat, sens dubte, que no va convèncer ningú.