La resiliència del Reial Madrid en la Champions li va permetre classificar-se una altra vegada en els penals, com en l'Etihad l'any passat, i impedir així que l'Atlético trunqués la seva ratxa de derrotes en la Champions en mans dels blancs després d'un partit extremadament tens i amb molt poc futbol en el qual l'Atlético va explotar a fons la seva virtuts defensives mentre que al Madrid no li va funcionar el seu poderós atac. El desenllaç va venir a més amb una decisió polèmica que portarà molta cua. En la tanda de penals a Julián Álvarez se li va anul·lar el seu segons l'àrbitre polonès per tocar la pilota amb els dos peus.
Un mal dia en la Champions et costa l'anar-te'n a casa, però encara jugant malament has de saber apanyar-te-les. És la regla sagrada d'una competició que el Madrid sol manejar encara en els dies en els quals sembla no sortir-li res i on fins a Vinícius va fallar un penal i va jugar el pitjor partit que se li recorda.
Les possibilitats dels blancs passaven per concedir menys de l'habitual enrere i confiar en l'enganxada perquè qualsevol dels de davant pot decidir estirant qualitat. Per a l'Atlético es tractava de no posar-se nerviós i esperar el seu moment perquè ara mateix sembla un equip més compensat i que maneja moltes variants tàctiques. No hi va haver sorpreses en les alineacions. Ancelotti va apostar per Modric en el centre del camp en lloc de Camavinga per ordenar millor el joc d'atac i a dalt la inclusió de Mbappé, amb problemes al turmell, va fer que es quedés fora Brahim. En l'Atlético la novetat va ser a la banda esquerra, on Simeone el va canviar tot. Reinildo per Galant i Gallagaher per Lli.
El gol matiner
Gallagher va marcar als 30 segons
Es previa un partit molt tàctic i el que va resultar un factor que ho va canviar tot és que l'Atlética marqués als 30 segons per mitjà de Gallagher a l'aprofitar una mala cobertura defensiva dels blancs.
A partir d'allà l'Atlético va ser l'Atlético al més pur estil Cholo. Els matalassers van fer un pas enrere i el Madrid es va quedar amb la pilota però en tota la primera part va ser incapaç de posar en un compromís Oblak. L'única jugada polèmica va arribar el 19 en una acció de Vinícius en la qual Giuliano va tallar la pilota amb el braç a l'àrea. L'àrbitre polonès va estimar que estava en posició natural i el VAR no el va contradir per la qual cosa l'acció va quedar en res.
Amb Bellingham una altra vegada com ànima en pena, i amb els tres de dalt molt apagats, el Madrid va dominar la pilota sense tall. A Vinícius se la va ennuegar una altra vegada l'Atlético, incapaç de desbordar no una vegada. Rodrygo no semblava el de la Champions i Mbappé feia la sensació de no estar per jugar.
Davant un Madrid que perdia els duels individuals i era lent i previsible, a l'Atlético li va faltar ullal per anar a posar en franquia com més aviat millor l'eliminatòria. Va preferir madurar-la a poc a poc. Va tenir un parell de contres bastant bones, però en la dues ocasions Julián Álvarez es va trobar amb Courtois.
Vinícius
Va jugar el seu pitjor partit i va fallar un penal
La segona part va començar amb els mateixos jugadors i un guió similar. El Madrid dominava la pilota a plaer, però continuava sense trobar la més mínima escletxa en un Atlético que defensava amb nou.
Els de Simeone tampoc no prodigaven les contres i el partit, amb l'eliminatòria igualat, era més espès que mai. En el 68 va arribar una altra jugada clau. Mbappé se'n va anar de Giménez i Lenglet el va enderrocar en un penal no protestat. El va llançar fatal Vinícius per sobre del travesser.
Malgrat el va fallar va continuar millor el Madrid, bolc sobre l'àrea d'Oblak, encara que tampoc sense trobar ocasions de gol. La pròrroga en va començar amb el Madrid més a la recerca del gol però Oblak no va haver d'intervenir i el partit va arribar als penals. De nou allà Rüdiger va marcar el gol de la victòria.
