L’amenaça d’aranzels de Trump al vi europeu encén l’alarma en el sector

Mai un pas enrere, tret que l’enemic s’humiliï i cedeixi.

Aquest és el principi clau del manual que segueix Donald Trump i que va aplicar amb total fidelitat després d’amenaçar ahir d’imposar aranzels del 200% a les begudes alcohòliques procedents de la Unió Europea (UE), qüestió que podria tenir un fort impacte en la indústria vitivinícola espanyola.

El mandatari nord-americà no està disposat a frenar la guerra comercial, dirigida sobretot als aliats històrics, i progressa en l’escalada amb aquest envit en venjança per la decisió de la UE d’imposar tributs del 50% a les exportacions de bourbon, que serien efectius a partir de l’abril.

Aquesta mesura es va adoptar contra els gravàmens establerts aquesta setmana per Washington a l’acer i l’alumini estrangers.

Si els països donen rèplica amb aranzels, “el president els tractarà amb força i amb poder”, va sostenir Howard Lutnick, secretari de Comerç.

“Si alguna cosa el fa infeliç, respon infeliç”, va explicar sobre el comportament personalista del seu cap. Així doncs, Trump no fa més que aguditzar la seva retòrica d’enemistat contra els europeus i s’oblida de la cooperació que hi ha hagut entre tots dos després de dècades de proximitat i cooperació plena.

“La Unió Europea, una de les autoritats fiscals i aranzelàries més hostils i abusives del món, que es va crear amb l’únic propòsit d’aprofitar-se dels EUA, ha imposat uns fastigosos aranzels del 50% al whisky”, va escriure a la seva plataforma Truth Social. Per Trump, els europeus no són aliats, són rivals.

“Si aquests aranzels no s’aixequen immediatament, els EUA imposaran aranzels del 200% als vins, xampanys i productes alcohòlics procedents de França i altres països que representen la UE. Això estarà molt bé per als negocis del vi i el xampany als EUA”, va presumir respecte a una iniciativa que li està generant una notable caiguda de popularitat.

Poc després, Trump va fer una altra publicació per prosseguir amb aquesta escalada. “Els EUA no tenen comerç lliure, tenim un comerç estúpid, el món ens està estafant”, va insistir. “No em doblegaré en absolut”, va dir després a la Casa Blanca.

L’impacte no va trigar a arribar a la borsa, en què cotitzades com LVMH ( Moët & Chandon i Veuve Clicquot), Pernod Ricard o Remy Cointreau es van deixar immediatament fins al 4%. No va ser un fet exclusiu del sector perquè el Dow Jones va perdre 400 punts tot just difondre’s el missatge de Trump.

Un portaveu de la UE va afirmar que els ministres de Comerç dels països membres ja havien establert contactes amb el seu homòleg als EUA i que “s’estan preparant trucades”.

“No cedirem davant les amenaces i sempre defensarem els nostres sectors”, va replicar a X Laurent Saint-Martin, ministre francès de Comerç.

Els Estats Units continuen sent el principal importador mundial de vi i xampany, amb unes xifres anuals de més de 4.900 milions i 1.700 milions, respectivament. En canvi, les exportacions dels Estats Units de vi són les cinquenes a escala global, amb vora 1.000 milions, en tant que els escumosos amb prou feines arriben als 67 milions, en la posició número dotze.

L’impacte d’aquest encreuament d’aranzels té tots els números de causar una enorme càrrega en els consumidors dels Estats Units, que depenen molt de la importació de béns, més que en la seva manufactura.

Cal veure si les noves amenaces acaben materialitzant-se o es queden al terreny de la intimidació. Però en tot cas, l’estratègia dels Estats Units ja ha aconseguit encendre les alarmes en un sector que ha patit la guerra comercial de l’anterior administració Trump i que es juga una gran porció de vendes al país nord-americà. Espanya és el tercer productor mundial de vi i el primer en volum d’exportacions, amb un valor conjunt de vendes a l’estranger proper als 3.000 milions d’euros el 2023. Els Estats Units van ser el tercer mercat exterior, només al darrere del Regne Unit i Alemanya, segons dades de l’ ICEX.

Si es fes realitat el gravamen, significaria la sortida “clara i efectiva”dels vins espanyols i europeus de tot el mercat dels Estats Units, va valorar el director general de la Federació Espanyola del Vi, José Luis Benítez. Catalunya i Andalusia figurarien entre les comunitats més perjudicades per aquestes tarifes. Per això, els 950 cellers que formen part de la federació van reclamar als Estats Units i la Unió Europea que negociïn i resolguin les seves disputes comercials sense posar el sector com a moneda de canvi. “No ens podem permetre que un mercat tan important per als vins espanyols com és el dels Estats Units es vegi afectat per represàlies comercials que no tenen res a veure amb el nostre producte”, va argumentar Benítez.

El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, va demanar en aquest sentit calma i atenir-se “als fets” i no als anuncis. La voluntat de l’Executiu espanyol és la de negociar i arribar a una entesa, va afirmar. Ara bé, al Govern espanyol –va subratllar– no li tremolarà el pols en la defensa dels productors espanyols si s’acaben imposant sancions.

Ara la Comissió Europea intenta evitar tant sí com no aquest nou episodi en la guerra comercial. El comissari de Comerç de la UE mantindrà una conversa telefònica avui amb el seu homòleg dels Estats Units per intentar rebaixar la tensió. “No ens agraden els aranzels perquè són perjudicials per a les empreses i els consumidors”, va declarar la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen. “Sempre hem dit que defensarem els nostres interessos, però alhora estem oberts a negociar”, va aclarir.

A Catalunya, el sector del cava va rebre la invectiva de Trump amb gran preocupació. Les darreres xifres de vendes situaven els Estats Units com a tercer país on més ampolles s’exporten, segons dades del Consell Regulador.

La incertesa de la política
comercial de Trump ha fet que el sector del vi i el cava activi plans de contingència, amb la recerca de nous mercats alternatius com el Canadà, Mèxic o el Brasil.