Els Estats Units estan donant l'esquena a la cooperació internacional a una velocitat de vertígen. Des de la seva arribada al poder el 20 de gener del 2025, la nova administració ha trigat menys de dos mesos a causar estralls en la comunitat internacional del desenvolupament i en la seva tasca de salvar vides.
La retallada d'un dia per l'altre de l'Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID) i la congelació de l'ajuda a les agències de les Nacions Unides ja estan causant un patiment totalment evitable i costaran vides a tot el Sud Global. Com van lamentar recentment més de 60 experts de l'ONU, aquestes decisions regressives sobre l'ajuda al desenvolupament exterior tenen greus repercussions en el món real per a centenars de milions de persones, la majoria de les quals viuen en la pobresa.
La velocitat a què els EUA han retallat l'ajuda internacional és escandalosa, però aquesta preocupant tendència pot observar-se en altres llocs. Entre el 1990 i el 2022, la part de l'ajuda de la Comissió Europea destinada als “països menys avançats” va disminuir del 52% al 19% i, al seu lloc, el bloc va donar prioritat a les inversions “d'importància estratègica”, és a dir, les que faciliten l'accés a minerals crítics. Alemanya va retallar 2.700 milions d'euros del seu pressupost de desenvolupament exterior en 2023-24. França, que anava augmentant regularment el seu pressupost d'ajuda i s'havia fixat l'objectiu d'assolir el 0,7% de la seva renda nacional bruta en ajuda oficial al desenvolupament (AOD) per al 2025, ha posposat aquest objectiu i al seu lloc ha disminuït l'AOD en 742 milions d'euros el 2024, i amb una nova retallada de més de 2.000 milions d'euros el 2025.
El Regne Unit va anunciar recentment retallades en el seu pressupost de desenvolupament del 0,5% del PIB al 0,3% (el nivell més baix en dècades) per augmentar el seu pressupost de defensa, un trist reflex dels nostres temps.
FpD4, la cimera internacional de l'ONU
Els preparatius per a la Quarta Conferència sobre el Finançament per al Desenvolupament han cobrat una nova urgència
Enmig del caos, els preparatius per a la Quarta Conferència Internacional sobre el Finançament per al Desenvolupament (FpD4), una cimera de l'ONU que se celebrarà a Sevilla del 30 de juny al 3 de juliol i en la qual els governs acordaran com finançar el desenvolupament sostenible, han cobrat una nova urgència. Quan els EUA abandonen el seu paper de líder mundial del desenvolupament i altres països es repleguen, la FpD4 arriba en un moment crític. Sense compromisos ferms amb un model alternatiu basat en noves maneres de finançar el desenvolupament, la lluita mundial contra la pobresa corre el risc de retrocedir dècades.
El més eficaç de tot serien compromisos concrets per tancar la bretxa de finançament de la protecció social: el dèficit financer que impedeix als països de renda baixa d'establir els programes de protecció social que molts al Nord Global donen per fets: assistència sanitària bàsica, subsidis d'atur i maternitat, entre d'altres. La protecció social és l'eina de lluita contra la pobresa més eficaç del món i, tot i això, més del 90% dels habitants dels països més pobres manquen de qualsevol tipus de protecció social.
Sense compromisos ferms amb un model alternatiu basat en noves maneres de finançar el desenvolupament, la lluita contra la pobresa pot retrocedir dècades
Sabem que als països de renda més baixa del món (26 d'ells, que representen el 9% de la població mundial) els costaria 308.500 milions de dòlars a l'any proporcionar a les seves poblacions assistència sanitària essencial i seguretat bàsica d'ingressos. Aquest preu (equivalent al 52,3% del seu PIB) està fora del seu abast, però és més que assequible per a la comunitat internacional. I és una suma modesta si es compara amb l'impacte potencial i el seu paper com a inversió en la prosperitat futura.
Les meves últimes investigacions mostren com seria de factible finançar aquest “dèficit de protecció social”. Mitjançant una combinació de fonts de finançament existents i de noves, la comunitat internacional podria recaptar 759.600 milions de dòlars a l'any, més del doble del que es necessita. Entre les possibles eines de finançament que van més enllà de l'AOD s'inclouen els canvis de deute per protecció social (pels quals un creditor accepta cancel·lar part del deute d'un país a canvi d'un compromís vinculant d'aquell país de reorientar els recursos a la protecció social); l'emissió de nous Drets Especials de Gir pel Fons Monetari Internacional en funció de les necessitats i no de les quotes; reformes fiscals internacionals com el reforç de l'impost de societats i la introducció d'un impost sobre el patrimoni; i “gravàmens de solidaritat”, inclosos aquells sobre els combustibles fòssils i el transport i impostos sobre les transaccions financeres.
La solidaritat internacional s'enfronta a amenaces sense precedents des de la Segona Guerra Mundial, i les persones en situació de pobresa ja n'estan experimentant les aterridores conseqüències. La retirada de Trump del multilateralisme ha elevat dràsticament les apostes en la cimera de la FpD4 a Sevilla, que passa de ser una conferència de l'ONU a una cruïlla històrica. Els líders mundials s'enfrontaran a una disjuntiva: redoblar l'aposta per un model econòmic fracassat i impulsat per les elits, o comprometre's a reforçar la protecció social als països més pobres del món i oferir un futur pacífic, just i sostenible per a tothom.
O. DE SCHUTTER, Relator Especial de l'ONU sobre extrema pobresa i drets humans