El consultor polític Roger Stone afirma que és més fàcil tenir èxit en la política i en els negocis si un va vestit apropiadament, que si va disfressat. Stone és un conservador, que no entén com Elon Musk es presenta amb samarreta, gorra i vambes a la Casa Blanca. Al mateix despatx oval on s’atreveixen a criticar Zelenski per no dur corbata mentre el seu país està en guerra. Però als nois de les big four els agrada no només anar informals, sinó incorporar missatges a la indumentària, com els hippies dels seixanta.
Musk es passeja pel poder amb roba en què es llegeix “fem que Amèrica torni a ser gran”, però també dijous vam veure Ione Belarra entrar a la Moncloa amb una samarreta blanca on es llegia “no a la guerra”. L’esquerra de l’esquerra considera que als palaus s’hi ha d’anar amb una pancarta enganxada al cos perquè, si no el món, almenys uns quants instagramers s’adonin dels seus principis fonamentals. No especificava de quina guerra estava en contra, així que podem suposar que de totes. Poc missatge doncs contenia: ni Putin no es posaria un pijama on es llegís “res millor que una guerra abans de ficar-se” al llit. Belarra podria imprimir-se una altra samarreta que digués “a favor de la pau al món”, com a alternativa dels caps de setmana.
Belarra va anar a la Moncloa amb una samarreta de “no a la guerra”, que no s’entén com a pancarta
A Ucraïna la van envair un dia les tropes russes sense trucar a la porta i Europa se sent amenaçada per tenir una guerra terrible al rebedor de la casa comuna. Sobretot, quan els Estats Units han deixat de considerar la UE com el seu aliat. Per moltes samarretes de “no a la guerra” que acumulessin els ucraïnesos, van haver d’agafar els fusells per defensar la seva llibertat. Per moltes samarretes de “no a la guerra” que llueixin els dirigents de Podem, o Europa es fa càrrec de la seva defensa o les nostres llibertats es poden veure seriosament amenaçades.
Lee también447 dies després
De vegades, el millor missatge és la nuesa. Com recordava l’Abc, Roosevelt va trucar al dormitori de Churchill, a qui havia convidat a la Casa Blanca el 1941, i aquest li va obrir la porta totalment nu. Churchill va reaccionar ràpid davant la inesperada visita: “Com veu, el primer ministre de la Gran Bretanya no té res a amagar al president dels Estats Units”.