Ens ha visitat el Mobile World Congress. Tot un esdeveniment. L’idil·li de Barcelona. L’escenari dels visionaris. Una revetlla tecnològica. Un aquelarre benigne de talents emergents… Però ja se n’ha anat, deixant-nos als matussers i feixucs, els boomers i els de cervell analògic amb una enorme quantitat de complexos. Més encara. Tota una allau d’andròmines que, en principi, estan destinades que tinguem una vida millor… –més controlada segur– i, potser, més llarga. O això ens prometen.
En menys d’una setmana, tot un espòiler del futur. El Mobile és un hemisferi que afavoreix la sorpresa i l’estupefacció. I és possible que, fins i tot, el més discret dels visitants senti un cert vertigen davant tanta informàtica digital. Deambulant, el ciutadà curiós i particular creurà que habita un relat de ciència-ficció; el que més o menys van intuir, potser van somiar, Lovecraft, Poe, Wells, Bradbury...
Quina dolçor quan em diu: “Si vol ser atès en català, premi u; si ho desitja en castellà, premi dos”
Aquesta efemèride digital és, fonamentalment, l’aparador anual per a la presentació dels nous avenços en telefonia mòbil, i un espai per interactuar i suggerir estils de vida i comunicació. O sigui: ens crearan, per terra mar i aire, la necessitat de canviar d’artefacte, rebutjar el vell i pol·luir amb deixalles el planeta. Se suposa que tot aquest desplegament és perquè ens comuniquem millor. Se suposa… La bretxa generacional s’ha fet molt evident després de la irrupció d’internet i tot l’univers digital. Així, les noves tecnologies han convertit els boomers en una espècie “inferior”, més antiga. No està gaire clar que tots aquests progressos afavoreixin la comunicació. Ni que aquesta hagi de ser millor prement tecles, parlant a pantalles o establint converses impossibles amb robots o fantasmagories de la IA. O sí…
Lee tambiénCoses dels idiomes
Anant a la substància, el que això gargoteja ha de confessar, no sense un cert enrojolament, que, com que és d’enamorament fàcil, té una relació estrictament intangible amb una veu omnipresent en bancs, institucions, serveis... Quina dolçor quan em diu: “Si vol ser atès en català, premi u; si ho desitja en castellà, premi dos” o “Les nostres línies estan ocupades, mantingui’s en espera” i l’amabilitat i comprensió que hi posa quan em diu: “Ara no el podem atendre, intenti-ho més tard”. I el seu pesar al dir-me: “Per a la seva seguretat, aquesta conversa serà gravada”. I és tan tendra i tímida que li parlo i no em respon, i això que truco i truco.
No ho sé, els envejosos i els que em volen mal em diuen que la meva estimada és un robot, un engendrament de la IA, quelcom sortit d’un Mobile World Congress anterior. En fi, nous temps. Això sí: interessants tots.