Quan el 24 de febrer del 2022 Rússia va començar la invasió d'Ucraïna, l'índex de Global Firepower –un referent internacional que avalua la capacitat militar dels països en funció de factors com els seus efectius, la situació financera, les capacitats o, fins i tot, l'enclavament geogràfic– situava Espanya al lloc número 23, després d'encadenar tres anys de tendència a la baixa. Després de l'esclat de la guerra a terra ucraïnès, que va portar a tots els socis europeus a disparar les seves inversions en defensa, les forces armades espanyoles han anat escalant posicions fins a situar-se en la posició 17 (de 145 països).
És un ascens que, segons fonts militars, està íntimament lligat a l'augment de capacitats i al procés de modernització a què estan sent sotmesos l'exèrcit i la indústria de defensa. Aquest rànquing col·loca Espanya al setè lloc de països de l'OTAN –després dels Estats Units, el Regne Unit, França, Turquia i Alemanya–, malgrat que actualment està a la cua entre els aliats pel que fa a despesa en defensa. Unes xifres que, segons les mateixes fonts, posen en relleu que “malgrat ocupar el fanalet vermell, s'estan fent els deures”.
L'informe xifra en 75.825 els uniformats de l'Exèrcit de Terra, 20.840 els que vesteixen de l'Armada i 23.000 els que integren l'Exèrcit de l'Aire i de l'Espai. L'únic d'ells que obté l'etiqueta d'“excel·lent” pel que fa a personal és el de Terra. La resta s'han de conformar amb la de “bo”, segons l'índex internacional. El Govern veu marge para incrementar les plantilles. Una fórmula que serviria per a seguir disparant la despesa militar sense aixecar massa ampolles entre els seus socis parlamentaris, ja que seria davant la creació de llocs d'ocupació. Segons fonts ministerials, el Govern aprovarà pròximament un reial decret que suposarà l'augment d'uns 7.000 militars en el període 2025-2029, quan expira el compromís d'arribar al 2% del PIB adquirit pel president, Pedro Sánchez, davant l'OTAN.
Malgrat que l'Exèrcit de Terra destaca per la seva plantilla, en la resta d'aspectes és el cos que més mal parat surt de les forces armades a l'informe, amb els seus 317 tancs, 17.626 de blindats de combat i 95 vehicles d'artilleria. La falta d'un sistema de llançacoets múltiples sobre rodes porta Espanya, en aquest punt, a l'última posició dels 145 països que van proporcionar dades. Cap de les capacitats de l'Exèrcit de Terra no aconsegueix ni tan sols la qualificació de “bo”. Una valoració que sí que aconsegueix l'Exèrcit de l'Aire i de l'Espai amb les seves 323 aeronaus disponibles de les 461 que disposa en estoc. Salven els mobles els 137 caces, els 51 avions de transport o els 153 helicòpters. La falta d'avions cisterna entre les aeronaus de l'Exèrcit de l'Aire fa que resti punts en la llista internacional.
L'Armada obté unes qualificacions semblants a l'Exèrcit d'Aire pel que fa a capacitats gràcies als seus 152 vaixells, i aconsegueixen les etiquetes de “mitjana” les seves onze fragates, sis pescamines, dos submarins i el seu portavión (quart posat de 145 gràcies al Joan Carles I). Tot i això, l'índex de Global Firepower també evidencia les carències de l'Armada, que s'emporta la qualificació de “pobre” per la seva falta de corbetes, portahelicòpters o destructors.
Davant aquest panorama, en el qual les forces armades avancen entre potències militars, són cada vegada més les veus que demanen de mirar més enllà del famós 2% del PIB compromès en despesa militar. Advoquen per posar el focus també en les capacitats que es posen a disposició de l'OTAN. Félix Arteaga, investigador principal del Reial Institut Elcano, assegura que seria preferible associar els increments de la despesa a indicadors que demostrin “que la inversió afegeix valor a la capacitat aliada davant Rússia”. En la seva opinió, Espanya està invertint bé.
Basa aquella conclusió en l'Índex Elcano de Presència Global, en el qual Espanya obté la sisena capacitat més gran de projecció global de l'OTAN –tenint en compte l'equipament militar i les tropes desplegades–, amb gairebé el doble de puntuació que Alemanya. “Gastar bé” està permetent a Espanya, segons Arteaga, contribuir a missions marítimes i aèries de l'Aliança en les quals no poden participar la majoria de països que compleixen amb el 2% del PIB. En aquest rànquing les forces armades estan –molt– per sobre del Canadà, els Països Baixos, Grècia, Romania i Polònia.
