No, no n'hem sortit millors

Estat d'alarma. Estava cantat que, en el cinquè aniversari del decret d'excepcionalitat que va canviar les nostres vides, la tendència a les xarxes tornaria a ser “estat d'alarma”. Record desbloquejat. Com no evocar que, durant un parell o tres d'anys, era recurrent que es col·loquessin al top aquestes tres paraules, sovint a crits majúsculs, i no sempre de forma justificada, simplement per enardir els ànims del personal. Quins temps. Doncs ha tornat a passar durant els últims dies, i l'única aigua clara que se'n pot treure és... Gairebé res. 

Bé, sí. Una sospita que es confirma cada vegada que s'entra al laberint d'X. Pot ser que la pandèmia expliqui en part l'estat d'irritació permanent que encara es viu en les xarxes socials. No és la primera vegada que algú ho escriu: el xoc col·lectiu que vam viure aquells mesos va introduir una infinitat de conciutadans nostres, potser de forma irremeiable, en el costat fosc de la desconfiança permanent, si no directament instal·lats en un món paral·lel de bilis i paranoia. Li deu l'extrema dreta, amb una calculada explotació del malestar, al maleït virus, l'auge actual que té? Impossible respondre sense especular, però un recorda les xarxes prepandèmia i sí, eren una altra cosa. S'assemblaven més al nostre estimat Bluesky. Musk va comprar Twitter el 2022.

I és que, cinc anys després, una sèrie de mantres falsos semblen haver-se acomodat en aquell món paral·lel que X no vol controlar en nom d'una llibertat d'expressió que és llibertat de mentir i embolicar. Aprofitant la tirada de l'aniversari, els antivacunes reapareixen, perquè no se n'han anat mai. Fils de per què “la vacuna neurotòxica” augmenta el risc de qualsevol cosa en percentatges impossibles. La vacuna modifica el genoma! Òxid de grafè! Paios que volen demostrar que una farmacèutica ho sabia, però que se'ls fa callar. Sisplau, compartiu, proclamen. Fakes ressuscitats, perquè la imaginació de vegades és escassa. I més feina per als verificadors. Ah, i acudits. Acudits negacionistes i antivacunes, que també n'hi ha. “Soc l'única que li va posar mascareta al seu gat? Perquè jo sí la hi vaig posar i també diverses dosis de la vacuna del covid”, diu una tal Amancia (nom real?) Amb sarcasme. “Ara tindrà 14 vides”, en respon un altre. Molt divertit.

Però el tema no és graciós, és molt seriós. Dijous passat l'OMS advertia que la circulació d'un altre virus, en aquest cas el del xarampió, es troba als nivells més alts a Europa en els últims anys. La mateixa agència assenyalava que han baixat les taxes de vacunació infantil al continent a causa de la “desinformació”. Anomeni'l desinformació; anomeni'l secretari de Salut dels Estats Units d'Amèrica. Aquella mateixa setmana, el Kennedy trumpista atribuïa un brot de xarampió a Texas a “la mala alimentació” i qüestionava obertament la vacuna. I és que, cinc anys després, les magufades de les xarxes ja estan a la Casa Blanca.

Per aquestes terres, la protagonista de tan assenyalada data ha estat Isabel Díaz Ayuso. La presidenta madrilenya ha copat ni més ni menys que quatre dies seguits la conversa arran del documental 7291. L'assumpte era entre els que volien subratllar la tesi de la feina periodística —és a dir, la suposada gestió negligent del Govern de la Comunitat de Madrid de les residències d'ancians durant els primers mesos de la pandèmia— i els que veien en l'emissió en prime time de RTVE una conspiració sanchista.

Aquests últims, suposats ayusistas, recorren a diverses consignes. Primer assenyalen al mateix Sánchez, a Puente i a Fernando Simón com els primers “negacionistes” abans del març del 2020. Després indiquen que la Moncloa podia imposar un protocol diferent de la Comunitat de Madrid i no ho va fer. Ressons retroactius de la dana de València? I finalment, recorden que l'estat d'alarma era inconstitucional, que així ho va establir el TC. De sobte, les ires es focalitzen en el vell conegut Simón, que aquests dies torna a la palestra mediàtica. Li diuen de tot menys bonic. I la tercera via encara és pitjor. Els més embogits veuen en el xoc PP-PSOE una farsa, com la mateixa pandèmia. “Tots criminals”.

Un panorama desolador que molts no poden deixar de lamentar a tall de trist balanç. “Molta gent oblida. La societat no ha millorat. Veient-ho en retrospectiva, com a col·lectiu vam perdre molt més d'allò que som capaços de reconèixer. Crec en les persones bones, però no en la bondat humana”, reflexiona @FelixRuizH. O, @victorramossz.bsky.social, a l'oasi del cel blau: “Cinc anys des de l'estat d'alarma: no sortim millors, els aplaudiments van quedar en res i continuem sense escoltar els professionals. Més salut mental deteriorada, més agressions a sanitaris i Fernando Simón destrossat, mentre els xerraires i antivacunes tenen més veu que els experts”. Poc més a afegir.