Tirar-se a la piscina el primer, sense comprovar abans si hi ha aigua, no és el camí més ràpid a la glòria, sinó a les urgències de traumatologia. Carlos Mazón ho ha tornat a fer: li va faltar temps per abraçar-se a Vox quan va saber el resultat de les eleccions autonòmiques i novament s’ha llançat als braços de la formació de Santiago Abascal per salvar el cap. Per aconseguir que Vox li aprovi els pressupostos, s’ho ha empassat tot. Abascal, com Groucho a Una nit a l’òpera, ha imposat un indigest menú “i dos ous durs; en lloc de dos, millor porti’n tres”.
Mazón en va prendre nota com el millor dels maîtres: fora subvencions a oenagés que donen suport a la immigració, fora menors no acompanyats (menes), fora convenis amb l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats. Eliminar totes les partides destinades al desenvolupament sostenible i suprimir les taxes del Pacte Verd. Retallar les subvencions al valencià i a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Suprimir totes les partides destinades a la memòria històrica. Rebaixar l’impost de transmissions patrimonials i l’impost sobre la renda. I, per postres, Vox aconsegueix participar en el pla de distribució de recursos i de rellançament de la regió.
Mazón assumeix l’ideari de Vox per salvar-se: li hauria estat més fàcil afiliar-s’hi
Mazón ha assumit l’ideari de Vox per salvar el cap, però li hauria estat més fàcil afiliar-se a aquesta formació ultradretana com un més, si ha estat incapaç de discutir-los ni una coma. Tan sorprenent o més és que a la direcció del PP no només li sembli que tots aquests compromisos són acceptables, sinó que digui que el model es pot traslladar també a Aragó o Múrcia. Veure Borja Sémper fent un cant a l’estabilitat, quan Vox només fa vuit mesos va deixar tirades cinc comunitats on governen els populars, amb l’excusa del rebuig del repartiment dels menors no acompanyats de les Canàries, resulta sorprenent.
Lee tambiénEl retorn a la moderació
El PP ha llançat implícitament el missatge que Vox és el seu soci imprescindible encara que no els agradi, i que un dia els necessitaran per governar Espanya, encara que vagin de bracet d’Orbán i es besin amb Trump. Serà interessant saber com ho explica Feijóo, quan d’aquí un mes rebi a València els líders del PPE.