Les sardines mengen més microplàstics a causa del canvi climàtic
Investigació UAB
L'estudi revela que la reducció de la mida del plàncton, per l'augment de la temperatura del mar, obliga aquests peixos a filtrar més l'aigua i a ingerir més fibres de plàstic
Altres estudis desenvolupats per aquest grup d'investigació de la UAB en peixos i crustacis de la costa catalana també confirmen que aquests productes són assegurances per al consum humà
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han demostrat que la manera com s'alimenten les sardines, que està canviant per la reducció de la mida del plàncton, empitjora l'eficiència de la seva alimentació i augmenta les probabilitats que consumeixin més fibres de plàstic. Encara que no han identificat efectes negatius directes d'aquesta ingesta, els canvis enmig en podrien influir més del que es pensava en la manera en què els pelàgics interactuen amb els contaminants plàstics.
L'estudi l'han liderat investigadors del grup d'investigació Salut d'Ecosistemes i Animals Aquàtics (SEAaq) de la UAB, en col·laboració amb investigadors de l'Institut Francès per a la Ciència i Tecnologia Oceàniques (IFREMER) i el Centre Nacional per a la Investigació Científica de França (CNRS), i s'engloba en un projecte sobre l'impacte dels microplàstics en les espècies d'interès pesquer de la costa mediterrània.
Les causes del declivi que han experimentat les poblacions de sardina en les últimes dècades no estan clarament establertes, però tot apunta que estan principalment relacionades amb canvis en les comunitats planctòniques
Les causes del declivi que han experimentat les poblacions salvatges de sardina europea (Sardina pilchardus) en les últimes dècades no estan clarament establertes, però tot apunta que estan principalment relacionades amb canvis en les comunitats planctòniques. Aquests canvis influeixen en el seu comportament alimentari i han fet que passin d'alimentar-se capturant partícules grans a fer-ho per filtració. A més, el fet que ingereixin fibres de plàstic al seu medi assenyala aquest tipus de contaminants com un factor addicional que s'ha de tenir en compte per a la salut de les seves poblacions.
En aquesta feina, l'equip d'investigació demostra que les sardines ingereixen fibres de plàstic presents a l'aigua marina i que el seu comportament alimentari és crucial en aquest procés. Per determinar-ho, han utilitzat un sistema experimental que manté els peixos salvatges en condicions controlades. Això ha permès analitzar l'efecte de factors que poden afectar el consum de fibres plàstiques, com l'alimentació i la temperatura, així com la seva expulsió posterior. Les dades han donat peu a inferir alguns dels seus possibles efectes negatius.
El fet que les sardines ingereixin fibres de plàstic al seu medi assenyala aquest tipus de contaminants com un factor addicional que s'ha de tenir en compte per a la salut de les seves poblacions.
L'estudi indica que les sardines que s'alimenten per filtració ingereixen més fibres (de mitjana, 4,95 fibres per individu) que aquelles que capturen directament partícules d'aliment (0,6). A més, s'ha vist que els individus que s'alimenten per filtració presenten una pitjor condició corporal, degut principalment que aquest tipus d'alimentació és menys eficient, no al fet d'ingerir fibres de plàstic.
La temperatura de l'aigua, d'altra banda, sembla no afectar directament la quantitat de fibres ingerides, però sí mentre triguen a ser expulsades. A temperatures més altes, les sardines expulsen les fibres més ràpid, generalment en un període de 48 hores.
«Seria enganyós pensar que un augment de la temperatura de l'aigua és beneficiós perquè accelera l'expulsió de les fibres plàstiques», assenyala Oriol Rodríguez, investigador del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB, que ha liderat l'estudi. «El canvi climàtic ha provocat transformacions importants en els ecosistemes marins, inclosa la reducció de la mida del plàncton a la Mediterrània. Les sardines, que prefereixen alimentar-se de preses més grans per ser més nutritives, es veuen cada vegada més obligades a recórrer a la filtració per la menor disponibilitat de plàncton de més mesura. Aquest canvi en el seu comportament alimentari no només els proporciona menys energia, sinó que també augmenta la probabilitat d'ingerir més fibres de plàstic presents a l'aigua».
La quantitat de fibres plàstiques ingerides a través de productes com les sardines fresques és mínima en comparació amb altres vies, com l'ús d'envasos de plàstic, les fibres sintètiques de la roba o la pols ambiental que pot acabar als nostres aliments
Encara que els autors de l'estudi no han identificat efectes negatius directes relacionats amb la ingesta de fibres plàstiques en les sardines estudiades, destaquen que els canvis en l'entorn, impulsats per factors com el canvi climàtic, podrien desenvolupar un paper important que s'ha de tenir en compte i podrien influir més del que es pensava en la manera com els pelàgics interactuen amb els contaminants plàstics.
El consum de peix no és una font preocupant de microplàstics
Els investigadors asseguren que el consum de peix no representa una font preocupant de microplàstics per als éssers humans. «La quantitat de fibres plàstiques ingerides a través de productes com les sardines fresques és mínima en comparació amb altres vies, com l'ús d'envasos de plàstic, les fibres sintètiques de la roba o la pols ambiental que pot acabar als nostres aliments. A més, els microplàstics es concentren a l'estómac i els intestins dels peixos, una part que sol descartar-se durant la neteja i preparació,» explica Oriol Rodríguez.
Altres estudis desenvolupats per aquest grup d'investigació de la UAB en peixos i crustacis de la costa catalana també confirmen que aquests productes són assegurances per al consum humà, ja que no presenten nivells preocupants de microplàstics ni paràsits com l'anisakis ni altres patologies.
els microplàstics es concentren a l'estómac i els intestins dels peixos, una part que sol descartar-se durant la neteja i preparació
«Els resultats obtinguts en aquest estudi ofereixen una visió més clara de les possibles amenaces que afronta aquesta espècie tan important, tant en termes ecològics com per a l'alimentació humana, i afegeixen factors que s'han de tenir en compte per a futurs esforços de conservació», conclouen els investigadors.
La investigació ha estat finançada pel projecte nacional PLASMAR (Projecte I+D+i Reptes d'Investigació, del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats) i la beca de mobilitat UAB ESTPIF 2022-29.
En l'estudi han participat Oriol Rodríguez, Anna Soler i María Constenla, del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB; Quentin Schull i Gilbert Dutto, de l'IFREMER, i Claire Saraux del CNRS.