Guillem Clua ho diu d’entrada: “ Mort d’un comediant és la meva carta d’amor al teatre. Tots els dramaturgs ho acabem fent. Però, esclar, només ho pots fer quan ja tens una trajectòria”. La peça es va estrenar al novembre a Temporada Alta i ara, després d’una petita gira, arriba al teatre Romea, que la produeix, per fer-hi temporada a Barcelona aquesta primavera.
La presentació a la premsa es converteix en un joc d’equilibris, perquè tot l’equip es proposa de no traspassar la ratlla del que volen revelar. “No es poden explicar gaires coses, perquè l’obra funciona a partir de girs inesperats”, assegura el dramaturg. Tot i això, en dona algun detall: “Tot gira al voltant de Llorenç Cardona, un actor retirat dels escenaris que es comunica amb els altres a través dels personatges que ha interpretat al llarg de la carrera. Això ens dona peu a acostar-nos a la tasca de l’actor, que s’ha nodrit de tots aquests personatges, fins al punt de configurar-ne la personalitat”, continua Clua, que insisteix a cenyir-se a la sinopsi, perquè no se li escapi res.
No hi ha alzheimer, per això el cuidador diu que no li pertoca la feina que ha de fer
I la sinopsi diu: “L’Adri, un jove cuidador d’avis, comença a treballar a casa de Llorenç Cardona, un dels actors més respectats i estimats de Catalunya. El primer dia, la seva neboda Miranda l’adverteix que per conservar la feina haurà de seguir un munt de normes que van més enllà de les seves tasques habituals: en la recta final de la vida, en Llorenç sembla haver perdut el cap i en ocasions decideix comportar-se com els personatges que ha interpretat durant una dilatada carrera i obligant l’Adri a seguir-li el corrent”.
Josep Maria Mestres dirigeix Jordi Bosch, l’actor; Mercè Pons, la neboda, i Francesc Marginet, el cuidador, en aquesta peça que, d’entrada, recorda El pare, de Florian Zeller, que fa uns mesos Josep Maria Pou va interpretar en aquest mateix escenari sota la direcció també de Mestres. “Però les similituds s’acaben aquí –aclareix Clua–. No hi ha un alzheimer, no hi ha dependència, per això el cuidador diu que la feina que li plantegen no és la que li pertoca”.
Mercè Pons, Francesc Marginet i Jordi Bosch són els intèrprets de 'Mort d'un comediant', de Guillem Clua, al Teatre Romea
Malgrat tot, Clua sí que desvela que hi ha una relació amb Mort d’un viatjant, d’Arthur Miller: “La rima del títol no és casual”. I hi afegeix: “Hi ha més referències explícites i implícites a unes quantes obres del teatre universal, que tenen a veure amb la personalitat de Llorenç Cardona. El que més m’ha costat ha estat triar quines parts de quines obres de quins autors em servien per mostrar per quin moment estava passant el personatge. Són 25 segles de teatre”.
Mestres és la quarta vegada, “comptant les dues Orenetes”, que dirigeix una obra de Clua. L’oreneta és l’èxit internacional de Clua i l’altra obra va ser Justícia, al TNC. “El que fa en Guillem a Mort d’un comediant, a més d’una carta d’amor al teatre, és posar l’atenció en el poder guaridor del teatre. La ficció ens dona armes per lluitar i afrontar la vida, que pot ser molt dura”. I recorda: “De vegades ens oblidem de per què fem teatre, i el que fem és treballar per provocar bellesa, emoció i pensament en l’espectador”.
Lee también
Jordi Bosch, l’actor triat per estrenar aquest paper que augurem que esdevindrà emblemàtic, comença a parlar citant una obra de la funció: “El teatre és el lloc on la humanitat s’enfronta a ella mateixa”. I raona: “És una de les moltes frases meravelloses que en Guillem ha posat en aquesta obra”. Bosch es considera “un intèrpret”: “El que es planteja en un escenari no tothom ho hem viscut, però sí que hem viscut coses semblants. Jo destil·lo el text perquè allò arribi al públic. Un autor em va dir que un actor ha de ser un atleta de les emocions, perquè ha d’expressar una alegria o una tristesa en un moment, sense haver-s’ho de rumiar gaire”, conclou Bosch.
