En l’ús incorrecte accidental o intencionat d’una paraula en comptes d’una altra que sona semblant està el senyal més evident que un es fa gran. Amb exemples s’explica millor: que la sogra et digui que vius al carrer Robert De Niro en lloc de Rubén Darío; que el teu avi se’n vagi a comprar cargols a El Rey Merlín i no al Leroy Merlín; que t'aconselli dur el nen al ludòpata perquè parli bé, o que algú admeti que li agraden els toreros “que están en el candelabro”, marca registrada de Sofía Mazagazapos. Al cap ve de seguida, també, Perro Sánchez.
.
D’aquest fenomen se’n diu malapropisme. Paraula originada a partir de la senyora Malaprop, de la comèdia The rivals, de Richard Brinsley Sheridan, que n'era molt aficionada (i afectada).
A Bluesky han brollat senyores malaprops encarnades en gent d’edat o potser no tanta. Molt més en àvies i mares que no pas en avis i pares. Un primer comentari de @bensonsenora assenyalant que sa mare acabava de demanar a la perfumeria un flascó de “Margaret Thatcher” per un d’“Elisabeth Arden” hi ha donat peu.
Així, tenim que la mare d’un campió d’Espanya en halterofília va morir dient sempre que el seu fill ho era en filatèlia; un avi, que el dictador es deia Saddam Jesulín; un altre, que Pedro Dálmata és Sergio Dalma; que la iaia es posava Bilis al got des d’una ampolla de la crema irlandesa Baileys, i que un senyor va morir d’una aturada multiorgàsmica.
També que la pel·lícula favorita d’una mare era Priti walkman i que a un avi li encantaven les de Melon Blando i les de Carlos Gestos, i que hi ha farmacèutics que han de fer front que els demanin Hello Kitty en lloc de Gelocatil, neoprens per al mal de cap i locutori Kinki Làser.
La secció grans superfícies no queda indemne. L’avi que demana iogurts adulterats, “i la dependenta el va entendre per ciència infusa acompanyant-lo on eren els edulcorats”; l’àvia que li agradava anar al supermercat Macabro, i els múltiples noms per al Leroy Merlin: Merlín Monroe, Lili Marlen, Lerín Leroy, Leroy Berlín o El Rey Merlín, per dir-ne alguns.
Lee también
I després, hi ha les que passen de tot i si saben que la sèrie es diu Bola de Drac en diran El Sodoku perquè per a elles és El Sodoku i punt. Aixi com anar a l’Schlecker era anar a “l’innombrable”.
Equivocacions? Sí, però sovint són intencionades. I si al principi no eren buscades, després ho són. Quan un ja té una edat no té cap necessitat de complaure socialment ni d’expressar-se canònicament. Avis i àvies, per molt que se’ls provi de rectificar, diran el que els doni la gana, malapropistats, perquè la majoria així ho volen i així volen viure el dia a dia.
Avis, àvies, la gent d’edat tenen llicència de no dir les coses quotidianes pel nom que correspon. Se l’han guanyada. Dir-les com toca ja s’ho reserven per allò que els amoïna i que els empipa: que allò d’allí és una invasió, no una “operació militar especial”, que el que busca el de la cara taronja és una capitulació, i no una “pau duradora”, i que allò de més enllà és un genocidi.
Hi ha tendresa en tots aquests testimonis a Bluesky. Perquè se’ls estima així, amb aquesta actitud vital, deliberadament incorrectes, i no amb una correcció imposada.
