President socarrat

El  molt honorable Carlos Mazón ha adoptat una frase d’inspiració aznariana –tot i que sense accent texà– per esquivar preguntes incòmodes de la premsa o els vianants, quan entra i surt del cotxe oficial, segons una agenda minvant que l’ha fet gairebé invisible: “Hi estem treballant”. Aparentment, es refereix a la reconstrucció de les zones devastades per la dana l’octubre passat. Tot i això, aquesta expressió, que vol suggerir compromís i determinació, és més aviat un simple comodí retòric per guanyar temps i evitar assumir més responsabilitats.

Però vet aquí que, entre mascletàs, ofrenes i cremàs –perquè en política el quan és gairebé tan important com el què i el com – , Mazón va aprofitar l’ambient festiu o caloret faller per revelar en què més estava treballant. I no, no era primordialment en la recuperació dels municipis afectats, sinó en apuntalar la seva posició al Palau de la Generalitat. L’aprovació dels pressupostos, un respir per a qualsevol govern, i convertit en el Sant Greal d’una legislatura amb tirada per la fragmentació parlamentària, li servia com a eina per reforçar aliances polítiques més enllà de l’interès dels valencians.

Ninot indultat de Génova, Mazón va ser el 2023 el primer a obrir les portes d’un govern autonòmic a l’extrema dreta i, amb llum i taquígrafs, ara ha assumit el seu discurs sense matisos. La jugada no només el blinda en el poder, sinó que també, si aconsegueix resistir en el ­càrrec, li assegura l’aforament davant la jutgessa de Catarroja. Mentrestant, el lideratge feble i equilibrista de Feijóo observa des de la barrera, incapaç de marcar una línia clara, a diferència del futur canceller alemany Friedrich Merz. El seu partit, que forma part del PPE, ha rebutjat sense embuts qualsevol pacte amb l’AfD.

Cada vegada hi ha menys dubtes que es tracta d’un envit a Génova, ja que ha presentat aquest pacte com un fet consumat. Feijóo ara busca treure algun rèdit d’aquest desgast, com donar pàbul a altres pactes a la resta de les comunitats autònomes. Per al PP, de cara a la galeria, ­Mazón encara no està cremat, només socarrat. Tot i així, en política, com a les falles, el que avui sembla indultat demà pot acabar en la ­cremà.