Del pergamí a YouTube
FUTURS IMPERFECTES
No és la primera vegada en la història del món que la democràcia és qüestionada. Ja al segle V abans de Crist, un anònim atenès, que probablement era un desterrat, va escriure un libel titulat La democràcia com a violència, on dos ciutadans comenten, sense pèls a la llengua, els abusos del nou règim democràtic instaurat a Atenes. De què es queixen aquests personatges? No tant de la imperícia del poble, sinó de la maldat dels poderosos, que aconsegueixen disfressar la seva berganteria més fàcilment en un ambient democràtic que un d’oligàrquic.
Felipe González s’ha referit precisament sobre aquesta qüestió en una entrevista difosa per la fundació que porta el seu nom, on ha criticat durament Donald Trump, “que està trencant totes les regles del joc democràtic i reduint la democràcia a un negoci”. L’expresident nega que el nou inquilí de la Casa Blanca sigui un republicà, perquè els coneix bé per la seva experiència. Es va reunir en nombroses ocasions amb Ronald Reagan i amb George Bush pare, amb qui fins i tot va fer una bona amistat, segons el vaig escoltar en una ocasió. Per a González, l’únic republicà és el secretari d’Estat Marco Rubio, que ja veurem quan dura en el càrrec, perquè està sent marginat en totes les decisions.
González defineix Trump com un ignorant que no és conscient de la seva ignorància
L’expresident qualifica Trump d’“un ignorant que no és conscient de la seva ignorància”, que serà la ruïna dels Estats Units. S’horroritza González que no només no li demani cap responsabilitat a Putin per la destrossa que ha fet en un país sobirà com Ucraïna, sinó que a més li ofereixi premis. Segons el seu parer, no hi ha cap projecte en barbaritats com voler convertir Gaza en un resort, perquè amb això el problema palestí no desapareixerà.
González culpa el Partit Demòcrata de la victòria de Trump, a l’haver caigut en el defecte de molts progressistes, com és dividir la societat en un munt de qüestions identitàries que després cal sumar i no sumen. Vint-i-sis segles després d’aquell libel anònim, hi ha que intenta descosir les costures de la democràcia. En aquesta ocasió la denúncia no és en un pergamí amagat, sinó en un vídeo en YouTube.