Fa anys que Aitana Bonmatí (Sant Pere de Ribes, 1998) competeix contra ella mateixa. Per poder guanyar Pilotes d’ Or, però sobretot per aixecar títols amb el Barcelona, el club de la seva vida. Aquest any el Barça ja ha guanyat la Supercopa d’ Espanya, amb una final en què l’equip va dominar contra el Reial Madrid a Leganés (5-0). També va golejar el conjunt blanc en les semifinals de la Copa de la Reina amb un 8-1 en el global de l’eliminatòria. A Valdebebas, en la primera volta de la Lliga F, va vèncer per 0-4. I si avui s’imposen en el clàssic de Lliga estaran més a prop de conquerir la seva desena Lliga. Seria la sisena consecutiva.
La cita mereix tota l’atenció. I per això el club ha obert l’ Estadi Olímpic Lluís Companys (12.00 h). S’espera que uns 30.000 espectadors presenciïn el 19è clàssic femení que juguen els dos clubs. Els 18 anteriors han caigut del costat barcelonista, líder destacat de la Lliga amb 63 punts, set més que el conjunt blanc, segon a la taula quan queden dos mesos de competició. Aitana arriba puntual al Johan Cruyff. No li agrada alterar les seves rutines. Potser aquesta és la clau del seu èxit. Es lleva al seu Ribes natal, on viu, i esmorza. Des de fa tres anys, els seus hàbits nutricionals han canviat. És flexitariana per convicció. És a dir, no menja carn. Per ser competitiva ha aconseguit substituir la proteïna de la carn i reorganitzar el pla nutricional amb el seu propi nutricionista per suplir el dèficit proteic que li podia generar aquest canvi. També n’estan molt pendents els serveis nutricionals del club, parcel·la que lidera Mireia Porta. Aquesta decisió la va prendre abans de guanyar les dues Pilotes d’ Or. Malament no li ha anat. Després d’entrenar-se i fer les sessions de gimnàs, torna a casa per dinar. També té un nutricionista personal que ha arribat a contractar cuiners perquè li preparin un sopar adequat a les seves necessitats.
El Reial Madrid no és feble, guanya a Europa; cal valorar la nostra feina”
Tot per millorar i optimitzar el temps d’una jugadora que va arribar al Barcelona el 2002 en edat juvenil amb grans aspiracions. Ara, amb 27 anys, la seva agenda està d’allò més controlada. Per beneficiar el seu descans i la seva desconnexió, ella i el seu equip van fixar fa un any que, com a màxim, podia assumir un acte comercial a la setmana. Perquè la marca Aitana també s’ha expandit. Va deixar Nike i va fitxar per Adidas. I actualment també és la imatge de Revlon, Bimbo, Alpro, Nissan, EA Sports, Topps i Vueling. En vindran més.
L’il·lusiona especialment el campus d’estiu que fa a Ribes, el seu oasi de tranquil·litat, on llegeix, va al psicòleg, visita els seus pares o queda amb la gent de sempre. Aquests elements han estat imprescindibles per evolucionar. Contra el Wolfsburg, en l’anada dels quarts de final de la Champions, va fer un dels millors partits de la temporada. Perquè en escenaris grans Aitana creix. “Crec que on realment es veu la qualitat de l’equip i de les jugadores és en els partits grans. En aquest escenari pots desenvolupar totes les facetes del joc durant 90 minuts”, reivindica la migcampista, que se sent molt més decisiva a la Champions perquè “a la Lliga ens trobem en un context diferent. Hi ha molts blocs baixos. Això impedeix que hi hagi més espais entre línies. Segurament per això marquem més gols centrant i rematant”, diagnosticava. Després hi ha el Reial Madrid. “No és un equip feble. Ha guanyat l’Arsenal, va eliminar el City i ha competit contra el Chelsea. Si el Madrid aconsegueix competir a Europa, significa que està a l’altura. Per això vull posar en relleu la nostra feina i les nostres victòries”, reivindica una Aitana que, com amb els anteriors tècnics, també ha connectat molt bé amb Pere Romeu, un entrenador que es fixa més en els petits detalls perquè pugui continuar competint contra ella mateixa.
De tot l’equip, gaudeix especialment amb Graham Hansen. Totes dues han convertit el costat dret del Barça en una piconadora. A aquestes alçades de la temporada, Aitana ja suma nou gols. “ I en aquest tram final és quan em trobo més bé”, apuntava amb un somriure abans de mirar el rellotge. Ja li tocava començar a entrenar-se.
