Sanders i Ocasio-Cortez invoquen la lluita de classes per resistir a Trump

L’esquerra dels Estats Units està trobant a faltar una oposició valenta a Donald Trump, una resistència capaç de respondre als seus atacs contra la separació de poders, l’ambició expansionista i la retallada sistemàtica de drets civils, programes socials i sensibilitats culturals.

Els dos representants més importants de l’esquerra parlamentària, el senador independent Bernie Sanders i la congressista demòcrata Alexandria Cortez, han fet un pas endavant per omplir el buit de lideratge. I tenen clar qui és l’enemic: l’oligarquia a qui ha empoderat Trump en el seu retorn a la Casa Blanca. Per això, han llançat una gira per algunes de les principals ciutats del país, a què anomenen Fighting oligarchy tour , que està omplint estadis, atraient l’atenció dels qui es neguen a resignar-se.

“No permetrem que convertiu els Estats Units en una oligarquia. No permetrem que Trump, el seu amic Elon Musk i els altres multimilionaris causin estralls en aquest país”, va dir Sanders dijous des de Tempe (Arizona), en un discurs en què va interpel·lar la classe treballadora a lluitar contra “l’1% més ric” del país i el món, on va incloure altres magnats presents en la investidura de Trump, com Jeff Bezos o Mark Zuckerberg. “Sabeu qui són els criminals més grans d’aquest país? Són els directors generals de les grans empreses que ens roben cada dia”, va asseverar, davant la criminalització que pateixen els immigrants.

És el missatge que el senador per Vermont fa dècades que envia, però aquests dies ressona amb més força que mai, ja que l’home més ric del món, encarregat d’acomiadar funcionaris i retallar programes per als més pobres, té un seient assegurat a les reunions d’un gabinet format per una desena de milmilionaris i una desena més de milionaris.

“No crec en l’atenció sanitària, el treball i la dignitat humana perquè sigui marxista; sinó perquè vaig ser cambrera”, va dir Ocasio-Cortez en un altre esdeveniment a Las Vegas (Nevada), on el sector de l’hostaleria ocupa milers d’immigrants. “Ho sé perquè vaig treballar torns dobles i perquè, el meu pitjor dia, sé què se sent quan et trobes abandonat. I no hem de viure així”.

Sanders, un independent que vota amb els demòcrates al Senat, va fer el 6 de novembre, l’endemà de la derrota de Kamala Harris a les eleccions, el diagnòstic més precís de l’estat de salut del Partit Demòcrata: “No hauria de sorprendre ningú que un partit que ha abandonat la classe treballadora es trobi que la classe treballadora l’ha abandonat. Primer, van ser els treballadors blancs i ara també els hispans i els negres”.

Ara el partit està dividit al Congrés, especialment després de la votació al Senat que va facilitar l’aprovació de la llei de despesa de Trump amb el vot del líder de la minoria demòcrata, Chuck Schumer, que troba en Ocasio-Cortez una de les seves crítiques més importants. El seu discurs mostra un camí inexplorat, que es va quedar a les portes dels comicis presidencials a les primàries del 2020, quan l’establishment del partit va donar suport al moderat Joe Biden i va apartar Sanders.

El senador és conscient que, als 83 anys, el seu recorregut està arribant a la fi, i té clar qui serà la seva successora: “ L’Alexandria va mirar al seu voltant, la seva comunitat al Bronx i es va adonar que calia un canvi. Quan es va postular al Congrés, van creure que feia broma, ja que va competir contra homes poderosos amb accés il·limitat als diners. Ella no tenia res, però va veure què significa la política: no és asseure’s en sopars de recaptació de fons, sinó treballar amb la gent de la teva comunitat”, va dir divendres davant de 35.000 persones a Denver (Colorado), la seva audiència més multitudinària en dècades de servei públic.

Dirigir-se a la majoria de la població, la classe treballadora, és un càlcul que li va valer a Trump les dues victòries presidencials. El Partit Demòcrata se n’ha anat allunyant, posant més el focus en les polítiques d’identitat que en les de classe. Això, sumat a la incapacitat d’acció, els ha portat als pitjors índexs històrics d’aprovació, segons l’última enquesta de Quinnipiac.