La minifaldilla de Vox

“Abans era habitual veure per aquí dones amb minifaldilla i ara és habitual veure dones amb hijab. És molt trist per a les dones”. No hi ha dades públiques sobre l'ús de les faldilles curtes a Terrassa ni enlloc, però sembla que la portaveu de Vox a l'Assemblea de Madrid en té i les ha convertit en una prova fefaent de la suposada islamització de la capital vallesana. Isabel Pérez Moñino va ser una de les protagonistes de la concentració organitzada aquest cap de setmana per la ultradreta a Terrassa, des d'on Vox ha posat en marxa la seva particular “reconquesta” de Catalunya, convertint la localitat en tendència digital.

Pérez Moñino va substituir Rocío Monasterio a l'Assemblea madrilenya, se la situa a l'ala més conservadora de Vox i s'ha manifestat fan dels xurros, l'entrepà de calamars i els toros. “No me gusta que a los toros te pongas la minifalda”, cantava Manolo Escobar i a les xarxes li recorden que la minifaldilla que troba a faltar a Terrassa “es va haver de lluitar contra els catòlics que la veien com una vergonya per a la dona”. El seu rebuig de la “presó de tela” -el burca-, com exposa al seu perfil d'X, i la insistència sobre la repercussió de la islamització en la llibertat de les dones molesta als comptes d'extrema dreta que aclamen Vox: “Com que les dones? I la resta de la societat no val o com està l'assumpte? Vaja, això sembla una publicació de Sumar”, la reprèn un seguidor.

La reconquesta ultra està en marxa a les xarxes socials, on els missatges d'odi campen al seu aire premiats per l'algoritme. Al carrer, ja és una altra cosa. Davant la concentració de Vox n'hi havia una altra de convocada per col·lectius antifeixistes, però el que apareix al timeline són missatges que criden a frenar l'islam “com a Covadonga, les Navas de Tolosa i Lepant”, proclama @srLiberal. La tríada de batalles catòliques contra l'infidel. El nom de Don Pelayo es recomana per a futurs patriotes.

Ara Vox, amb la vista posada en les eleccions municipals del 2027, ha saltat de les xarxes al territori i es desplega físicament esprement cada titular. Allà hi havia Santiago Abascal citant Salt com a zona de guerra al Congrés, Ignacio Garriga  sobre el terreny pels aldarulls després del desnonament d'un imam, i Pérez Moñino a Terrassa contra la islamització, encara que el que situa la ciutat al mapa mediàtic avui és el temor d'una guerra de bandes de traficants d'origen dominicà, establertes al barri de Sant Pere Nord, i no els immigrants marroquins de Ca n'Anglada.

Les proclames guerreres dels dirigents de Vox i els seus portaveus digitals xoquen amb la realitat de les localitats i són desmentides per les dades. Ca n'Anglada concentra la major part de població immigrant de Terrassa, un 28%, però les xifres d'estrangers a la localitat estan per sota de la mitjana, els marroquins són el 38% del total, i els índexs de criminalitat han caigut l'últim any.

No obstant això, la llista d'objectius de Vox pregonada amb el megàfon és llarga: Vic, Manresa, Mataró, Manlleu, Barcelona, l'Hospitalet, Santa Coloma, Figueres, Badalona, Lleida, Tarragona, el Vendrell, Tortosa i Reus. Curiosament, no apareix Ripoll, on governa l'independentisme ultra d'Aliança Catalana.

Tampoc no quadren les suposades detencions diàries de gihadistes a Catalunya. Des de començament d'any s'han localitzat 38 presumptes radicals islamistes a Espanya, una xifra que creix des de l'inici de la guerra a Gaza el 2023. Les operacions policials esquitxen tota la Península, de Santa Coloma de Gramenet a Granada, de Fuencaliente de Lucio (Burgos) a Salamanca. Després hi ha la successió d'actuacions a Sevilla, La Rinconada, Montellano, Màlaga, Níjar, Algesires, Lucena del Puerto, Huelva i Còrdova. Però “Catalunya és un polvorí”...