La por al cos
futurs imperfectes
El dia que va caure una bomba de l’aviació alemanya sobre l’hotel Savoy de Londres, al dramaturg Noël Coward no se li va ocórrer cap altra cosa que posar-se a tocar el piano al saló de l’establiment perquè no s’escampés el pànic. Ara, la comissària de Preparació i Gestió de Crisi de la Comissió Europea, Hadja Lahbib, ha penjat a les xarxes un vídeo sobre com preparar un kit de supervivència per resistir tres dies, per si Vladímir Putin es lleva un dia amb ardor guerrer, que no té precisament efectes tranquil·litzadors.
Fabricació de tancs en l’empresa d’armament alemanya Rheinmetall
És possible que amb l’enregistrament pretengui posar la por al cos als ciutadans europeus, en uns moments en què els estats estan obligats a incrementar el pressupost de defensa. El vídeo, en qualsevol cas, desconcerta més que atemoreix, perquè la comissaria es permet bromes de mal guionista.
Espanya és el país de la UE menys preocupat per la seguretat: tot just un 20% manifesta la seva inquietud al respecte, quan la mitjana europea s’eleva al 36%. És cert que Rússia cau lluny i que no hi ha una consciència clara dels perills que suposa que Donald Trump es desentengui del continent.
És descoratjador que PSOE i PP no puguin acordar a Espanya el que van votar a Europa
N’hi ha prou amb llegir la filtració de The Atlantic d’una conversa al Pentàgon per descobrir que el secretari de Defensa, Pete Hegseth, pensa que els europeus som “patètics” i “uns gorrers” o que el vicepresident J.D. Vance assegura que ens detesta. Vance mateix va deixar clar a Múnic, davant dels dirigents de la UE, que els Estats Units no només han deixat de ser l’aliat, sinó que és una potència disposada a soscavar les democràcies europees, fent costat a l’ultradreta.
En aquest context, resulta descoratjador l’últim debat al Congrés, on el PSOE i el PP van exposar les seves discrepàncies sobre la seguretat europea, quan fa tot just uns dies van aprovar a Brussel·les augmentar la despesa en defensa. Lucía Méndez deia a El Mundo que l’escena li recordava Ingrid Bergman dient-li a Humphrey Bogart: “El món s’esfondra i nosaltres ens enamorem”. Certament, el planeta pot saltar pels aires i la parella Sán-chez-Feijóo continua a la seva bola. Al kit de supervivència hi hauríem d’incloure un reproductor de Casablanca .