Abraçades. Felicitacions. La clàssica rotllana. Un Visca el Barça al sempre càlid Johan Cruyff. Tot per celebrar que el Barça, després de golejar el Wolfsburg per 6-1 sense cap compassió, torna a ser per setè any consecutiu en una semifinal de la Champions. Ningú no ho havia aconseguit. Havien de ser elles. I ho van celebrar en gran.
Sobretot perquè, tot i que després de l’1-4 a Alemanya ja s’esperava que la tornada al Johan Cruyff seria més aviat un tràmit, l’ombra que va deixar el clàssic de la Lliga F amb un Reial Madrid que va congelar el Barcelona a Montjuïc va fer que hi hagués ganes de recuperar la millor versió. Perquè aquestes futbolistes no suporten perdre. I algunes d’elles tenien assignatures pendents. Com Salma Paralluelo, a qui contra el Reial Madrid no li va sortir res i ahir li va sortir tot. O com Brugts, que davant les blanques es va empetitir i no es va atrevir a xutar des de la frontal. O com Pina, que necessitava retrobar-se amb el gol després de la lesió. O Mapi León, que va marcar de falta directa. Perquè el futbol, quan hi ha competència, no és altra cosa que un cúmul d’alegries i de frustracions.
Un doblet de Salma, un altre de Pina i els gols de Brugts i de Mapi León van certificar la golejada
De manera que, malgrat el gran avantatge de l’anada, només hi va haver un canvi respecte al partit que el Barcelona va firmar a Alemanya. El tècnic va deixar a la banqueta Graham Hansen, amb molèsties, i en la seva posició va entrar Vicky López. Com ja va passar amb Hansen en l’anada, la futbolista de 18 anys va tenir un duel interessant amb Linder. Tot i això, es va notar en certa manera que el Wolfsburg havia pres nota del que li havia passat en l’anada. Per tant, aquella banda va estar una mica més vigilada amb una Alex Popp que no va dubtar a baixar a ajudar les seves companyes per intentar trencar la possessió tan estèril del seu equip. Popp no volia ser només una mera espectadora dels gols del Barça. Però aquest canvi de guió que va obligar el Barcelona a remuntar a la final d’ Eindhoven ja no és un problema per al Barça. En part, perquè Aitana, Alexia i Guijarro saben llegir els partits i les necessitats com ningú. Si no podia ser pel costat dret, el Barcelona es va centrar a decantar el joc per l’esquerre. I al cap de deu minuts Aitana es va encarregar de projectar el primer gol. Va aixecar el cap. Va veure Salma ben situada a l’extrem esquerre. Li va passar la pilota perquè la davantera, amb un xut creuat, batés Borbe amb l’esquerra. El primer. El segon el va dibuixar Brugts amb una passada subtil cap enrere perquè Salma tornés a marcar. Aquesta vegada la davantera va decidir xutar amb la dreta. Abans del descans, Brugts va deixar el Johan bocabadat amb una rematada també amb la dreta des de la frontal de l’àrea després d’un refús.
A la segona part el Barcelona va continuar tocant la pilota. I Romeu va donar minuts a jugadores com Pina, que va combinar amb Alexia i es va trobar sola a la frontal de l’àrea per fer el 4-0. Però és que després el Johan es va tornar boig amb el golàs que va marcar de falta directa, amb què va treure les teranyines a l’ escaire dret. Mapi León va fer el mateix però per l’esquerra. Una falta de Lattweinn a Aitana no va ser suficient per impedir que el gol de Beerensteyn, l’únic del Wolfsburg, pugés al marcador. El Johan va acabar fent onejar les banderes. L’equip torna a estar a dos partits d’una nova final. I això sempre és un orgull.
