L’operació Catalunya no existeix

“Menteix, nega-ho tot, tota batalla acaba amb un triomf teu”. Els consells de l’advocat Roy Cohn al jove Donald Trump es poden veure a The Apprentice i a la comissió d’investigació de l’operació Catalunya al Congrés. Les compareixences de Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz i, aquesta setmana, M. Dolores de Cospedal o Alicia Sánchez-Camacho en què reneguen de la brigada política del PP, han provocat un estupor estèril a Catalunya i un mig somriure a Madrid. Les performances parlamentàries alimenten TikTok, però el retret moral i la persecució judicial brilla per la seva absència a la capital espanyola. No s’ha condemnat mai ningú per mentir al Congrés.

Després d’anys de negació el PSOE va reconèixer l’existència de lawfare per necessitat de la investidura de Pedro Sánchez i perquè els ultres assetgen el PSOE als jutjats. De manera que va acceptar la comissió fa un any i continuarà viva, si més no, fins a l’octubre. Les ampliacions de termini no garanteixen millors resultats si el que es busca en seu parlamentària és el que no s’aconsegueix als tribunals. Els socialistes van vetar –i els seus socis van acceptar– que jutges i fiscals passessin pel Congrés. Les sessions amb expolicies condemnats i dirigents del PP descavalcats constitueixen ara l’exhibició de la impotència política. L’escrutini dels diputats topa amb el trumpisme dels que menteixen, ho neguen tot i actuen amb la certesa que la batalla acabarà amb un triomf seu.

Totes les querelles per la guerra bruta del PP contra l’independentisme s’han arxivat. Es presentaven al compàs de la publicació dels enregistraments de l’excomissari José Manuel Villarejo i totes estaven sota suposada custòdia de l’ Audiència Nacional. Sense jutges investigant, l’operació Catalunya no existeix, afirmen al PP. Encara que el Tribunal Suprem retratés en la sentència del cas de la memòria USB dels Pujol com el PP va utilitzar la cúpula policial per combatre el procés almarge de la llei.

L’argumentari judicial està escrit. En primera instància es rebutja admetre les querelles al·legant que es denuncien “percepcions subjectives” d’informació obtinguda pels mitjans de comunicació. I es conclou que “no es pot pretendre que amb aquella base s’iniciï una investigació prospectiva”. M. Rajoy no era Mariano Rajoy i Cospedal no es reconeix “divinament”. D’aquesta manera han caigut les querelles de Sandro Rosell, Jaume Giró, els Sumarroca i fins i tot la de l’excap de policia a Catalunya Narciso Ortega.

La Fiscalia Anticorrupció tampoc no ho afina. En una entrevista a Guayana Guardian el 2021, el fiscal en cap Alejandro Luzón afirmava: “No tenim evidència d’actuacions il·legals com el que s’ha denominat operació Catalunya”. Amb aquest criteri es va arxivar l’última denúncia del major dels Mossos Josep Lluís Trapero. I potser per aquesta falta de resultats, ni Artur Mas, ni Xavier Trias han portat davant la justícia les confessions sonores de Villarejo i els seus companys en què, asseguren, “van canviar la història”.

El segon revés arriba ara. Quan els retalls de premsa i enregistraments en les querelles se substitueixen per declaracions dels implicats a la comissió d’investigació. Els jutjats de Madrid ja han rebutjat peticions de desempolsegar les querelles arxivades i insten els afectats a presentar una altra querella. I es torna a començar. I així fins a la prescripció dels presumptes delictes?

El menyspreu de la capital espanyola, emparat per les frases “hem fet el que havíem de fer” de Rajoy i “qui pugui, que faci”, de José María Aznar, no impedeix que Junts i ERC, amb el vistiplau del PSOE, mantinguin la pressió política sobre l’antiga cúpula del PP. Ara, amb la lliçó apresa davant el trumpisme i amb el delicte de fals testimoni recollit al Codi Penal
al frontispici de la sala Constitucional del Congrés. Potser l’acaben estrenant. Ja es preparen ampliacions de querelles i noves denúncies a partir de les revelacions de RAC1. Perquè els perseguits es resisteixen a caure en la frustració, perquè miren al Tribunal Europeu de Drets Humans i perquè l’operació Catalunya va existir.