El 1952 l’ambaixador irlandès a Washington, John Hearne, va enviar per missatger al president Harry Truman a la Casa Blanca una caixa que contenia un bol ple de fulles de trèvol, i el lliurament del recipient el dia de Sant Patrici és des d’aleshores una tradició que simbolitza i ratifica l’amistat entre els dos països. Aquest any, veient el panorama que hi ha, les autoritats de Dublín han respirat alleujades quan han comprovat que es feia la cerimònia i que Donald Trump acceptava el regal.
La diàspora irlandesa als Estats Units ha estat enorme (hi ha més Murphys a l’altra banda de l’ Atlàntic que a Irlanda, un país de cinc milions d’habitants) i molts presidents fan el pelegrinatge a Cork o a Galway per visitar la terra dels seus avantpassats. No és el cas de Trump, d’avantpassats bavaresos i escocesos.
Donald Trump no sent especial simpatia per Irlanda, sinó més aviat al contrari, encara que només sigui per portar la contra a Joe Biden i Barack Obama i no identificar-se gens ni mica amb el més irlandès dels presidents dels Estats Units, John Kennedy. I també perquè els governs de Dublín han tingut històricament lligams molt més estrets amb els demòcrates que amb els republicans, i a l’última campanya prominents figures del país van donar suport a Kamala Harris.
I això en línies generals, perquè, si s’entra en el detall de la política, les coses encara són molt pitjors. Trump recrimina a Irlanda que tingui un superàvit comercial de 70.000 milions d’euros amb els Estats Units gràcies a la presència al seu territori de nou de les deu grans multinacionals farmacèutiques (la majoria nord-americanes) i d’empreses d’alta tecnologia i xarxes socials, atretes per un impost de societats de tan sols el 15%, que els permet fer servir el país com una espècie d’aparcament de la seva valuosa propietat intel·lectual, i des d’allà exportar.
A Trump l’irrita l’estreta relació de Dublín amb destacats líders demòcrates com Biden i Obama
Trump ha deixat clar que li sembla competència deslleial (el mateix que l’IVA que és habitual a Europa) i que “no té sentit” que la petita Irlanda sigui el quart país amb més superàvit comercial amb els Estats Units després de la Xina, Mèxic i el Vietnam. Una quarta part de totes les exportacions irlandeses són als Estats Units i constitueixen un 10,1% del PIB nacional (la mitjana de la UE és el 2,9%).
El president nord-americà ha acceptat el bol amb què el va obsequiar a Washington el taoiseach irlandès Micheál Martin (a Trump li fa gràcia que el seu nom s’escrigui i es pronunciï en gaèlic, i no Michael) i el seu número dos J.D. Vance va portar a la recent trobada de Sant Patrici uns mitjons amb fulles de trèvol. Tot i això, amb aquestes cortesies al marge, a Dublín preocupa que
no n’hi hagi prou per evitar una urpada. La retirada de multinacionals com Apple, Facebook, Microsoft o Google i de les farmacèutiques seria un cop devastador perquè l’economia de l’illa en depèn, i podria passar si Washington abaixa substancialment el seu impost de societats.
Si vol evitar la seva ira, Trump demana a Irlanda, per començar, el mateix que al Regne Unit, la supressió de la taxa digital a les empreses de high tech dels seus amics Elon Musk, Jeff Bezos i Mark Zuckerberg i el que ell anomena el “respecte a la llibertat d’expressió”, que vol dir vistiplau incondicional a les plataformes en contra de l’avortament, que qüestionen el canvi climàtic i donen veu a opinions molt pròximes al nazisme. El convidat d’honor a la cerimònia inaugural i a la festa de Sant Patrici a la Casa Blanca va ser un lluitador d’arts marcials d’ultradreta anomenat Conor McGregor, acusat d’agressió sexual a Florida, els abundants tatuatges del qual són objecte d’admiració del president.
Un altre tema pel qual Irlanda ha perdut molts punts per Trump és el reconeixement de l’estat palestí i el suport a la causa per genocidi contra Israel presentada per Sud-àfrica davant el Tribunal Penal Internacional ( Netanyahu va tancar al desembre l’ambaixada a Dublín com a protesta). I no hi ajuda que la despesa irlandesa en defensa –resultat de la posició geogràfica i tradicional neutralitat– sigui només del 0,22% del PIB, amb diferència el més petit de qualsevol país europeu.
La Casa Blanca pretén desestabilitzar el país promovent l’auge de personatges i grups d’extrema dreta
L’agenda de Trump és promoure les forces d’extrema dreta als països europeus on ja n’hi ha i crear-les allà on n’hi ha en estat de gestació, com ara a Irlanda. Tot i això, fins que aquesta estratègia fructifiqui, no li importa fer el paperot i rebre un bol ple de trèvols.
