En menys de tres mesos al càrrec, Donald Trump ja ha aconseguit una cosa tangible: ha deprimit Wall Street.
El trimestre que s’acaba de tancar és el pitjor en termes relatius dels últims 23 anys. Feia més de dues dècades que la borsa nord-americana no ho feia tan malament respecte a la resta, si es pren com a referència l’índex Morgan Stanley MSCI.
En comparació amb el que han aconseguit les altres places financeres, el mercat nord-americà acumula fins al març un diferencial negatiu del 10%. Fa uns anys, Wall Street era la locomotora de la renda variable mundial. Ara, és el vagó de cua.
Les principals víctimes d’aquest replegament borsari són les empreses que se n’havien beneficiat més els mesos anteriors: les tecnològiques. Per més que els grans líders empresarials del sector, des de Jeff Bezos fins a Mark Zuckerberg, sortissin a la foto durant la presa de possessió de Donald Trump, sembla que, almenys a escala borsària, les polítiques econòmiques del mandatari nord-americà els han perjudicat. Perquè l’índex Nasdaq Composite, el de referència del sector, cotitzava ahir en mínims de sis mesos amb un descens de més de l’11% només aquest any.
I el 2 d’abril l’autoproclamat “dia de l’alliberament”, els inversors ja anticipen l’anunci de la Casa Blanca d’una bateria de drets de duana generalitzats amb l’objectiu d’aconseguir “reciprocitat” i reequilibrar la balança comercial, potser el pas definitiu per a una guerra planetària a cop de drets de duana.
El mercat descompta l’anunci de demà de drets de duana globals per part dels Estats Units
Ahir el dia va començar amb les borses europees en vermell. L’Ibex va tancar el març amb un descens de l’1,6%. Tot i això, el primer trimestre es va revaloritzar un 13,3%, després d’arribar al nivell dels 13.000 punts al febrer per primera vegada en 17 anys. Un bon exemple d’aquesta divergència amb Wall Street, que, en canvi, està en terreny negatiu aquest any: l’índex SP500 ha tancat el pitjor trimestre des del 2022. Europa ho fa més bé respecte a la renda variable.
“Donald Trump vol dues coses: uns tipus d’interès baixos i el dòlar baix. I no pararà fins que ho aconsegueixi, però sempre amb un ull a la borsa, perquè sap que Wall Street és un mesurador de la seva popularitat”, comentava ahir un gestor d’AllianzGI. De moment, Jerome Powell es resisteix a retallar el preu del diner i el bitllet verd, tot i que s’està devaluant, a un ritme suau. Aquest pla funcionarà?
Blerina Uruçi, economista en cap per a T. Rowe Price, en una nota difosa ahir expressava així el desconcert. “No és clar si els aranzels generalitzats es materialitzaran o són més aviat una amenaça per guanyar marge de negociació en altres qüestions. Però siguem clars: perjudicaran el comerç mundial, i el sector manufacturer s’emportarà la pitjor part. Les guerres comercials acaben infligint danys a les empreses i als consumidors de tots els països implicats”.
Per tant, la justificació de la Casa Blanca sembla que es limita, segons aquest analista, al terreny polític amb l’objectiu de facilitar –en teoria– la implantació de fàbriques i empreses en territori nord-americà. Una cosa molt incerta i, a més, poc eficient.
“Hi ha una molt bona raó per la qual els Estats Units importen béns d’arreu del món: seria ineficaç i molt més car produir internament tot el que el país necessita”, conclou Uruçi. Per cert: el banc Goldman Sachs ha elevat la probabilitat que els EUA caiguin en recessió aquest any fins al 35%.
El Japó, la Xina i Corea estudien una resposta conjunta als aranzels de Donald Trump
Mentrestant, la resta del món s’organitza. Diumenge els ministres de Comerç de la Xina i el Japó van acordar cooperar de cara a un tractat de lliure comerç a tres bandes amb Corea del Sud per promoure el comerç regional i global, especialment establint sinergies i compres conjuntes de semiconductors. Els tres països van acordar respondre conjuntament als aranzels nord-americans. Què pot sortir malament?
