Un bon amic, científic i gestor, Pep Martorell, del qual sempre n’aprenc, em va interpel·lar amb el darrer projecte de l’OTAN: “Science for peace and security”. Gandhi o Lennon signarien la frase com a seva. És simplement brillant. Asimetria comunicativa per reestructurar el relat del principal braç armamentístic del món occidental, ara convertit en guardià de la pau i la seguretat. L’ús estratègic de la comunicació és totèmic, encara que habitualment se li dona un rol purament operatiu.
El món ha fet un gir en aquesta segona dècada del segle XXI que ningú podia preveure. Vam començar-la amb la covid, que ens va tancar a casa per demostrar-nos la feblesa de l’ésser humà si la naturalesa se’ns posa a la contra. Les complicacions que ens va generar una partícula que tenia només una dimensió mitjana de 0,1 micres. Ens recuperem “d’un refredat” en què la humanitat va perdre un ingent nombre de vides, entre les quals el meu pare, i ens vam ficar tots solets en un altre. La ciència es va autoafirmar com el pilar indispensable de la societat. Del problema a la solució, en format de vacuna, en temps rècord per garantir la seguretat del nostre món. De la ciència neix tot el progrés, la tecnologia procedeix d’aquest origen.
Putin va tirar llenya al foc dos anys més tard, una guerra al límit d’Europa, per si havíem oblidat que érem un territori prolífic en lluites armades. Vivíem còmodament amb conflictes bèl·lics allunyats de l’epicentre de l’Estat de benestar: babaus o desmemoriats? La guerra actual deflacta les trinxeres mentre veu incrementar l’ús de drons i escuts antimíssils. Els combats són tecnològics: Peter W. Singer ja ens va avisar que la robòtica i la IA defineixen actualment el camp de batalla. Mestrestant, en l’economia, Rheinmetall, la principal basa germànica del mercat de la guerra, ha vist augmentar les seves accions més d’un 400%. La indústria armamentística s’ha convertit en l’última tendència en borsa.
La geopolítica apunta a la geoeconomia més que mai: modificació a correcuita de les regles fiscals de la UE
La geopolítica apunta a la geoeconomia més que mai: modificació a correcuita de les regles fiscals de la UE. El Vell Continent, que suspèn en ser un mercat únic i això el penalitza enfront dels EUA i la Xina, ha decidit –bé, ho ha fet Ursula von der Leyen– reestructurar el pressupost per ser el garant únic de la seva protecció. Tots a incrementar la despesa en defensa urgentment. Anticipar els conflictes futurs, com ens proposa Lawrence Freedman, és la perspectiva que es visualitza. Estar preparats, invertint en ciència que ens garanteixi la seguretat, és estar en pau. Equilibrar el welfare, del qual Europa n’és el far, amb el warfare, que no hauria de ser una obsessió, és el repte. El nou signe dels temps.