La Sagrada Família del Besòs

A les Tres Xemeneies de Sant Adrià del Besós se'ls ha trucat a la Sagrada Família de l'electricitat. Ho deia la fundadora de la Biennal Manifesta, Hedwig Fijen, que va quedar tan hipnotitzada per aquesta antiga central tèrmica convertida en una de les seus més visitades d'aquest esdeveniment. La casualitat ha volgut que els dos monuments que més marquen l'skyline barceloní hagin estat notícia pràcticament la mateixa setmana. Les Tres Xemeneies perquè allà s'ha presentat la Catalunya Media City, l'ambiciós projecte que la convertirà en un hub audiovisual de referència, i la Sagrada Família perquè ha convocat a artistes de renom per dissenyar la façana de Glòria. 

Aquests dos edificis tan diferents competeixen en altura –guanyen les xemeneies– i són molt més que un edifici singular. Tenen un magnetisme especial, no pots deixar de mirar-los i no saps si t'agraden o si simplement et fascinen. Sobretot les Tres Xemeneies; atractives, fantasmagòriques, misterioses quan entres en elles, sobretot perquè durant molts anys, entre 1973 i el 2011, van ser un lloc tancat, sorollós i contaminant. Eren en terra de ningú, davant de la platja coneguda com a Txernòbil. Era allò que es veia des de la Ronda Litoral, que marcava el final de la ciutat. El símbol de la Barcelona metropolitana, un equipament compartit però que no s'acabava de concretar mai. Un símbol del passat que ara també serà de futur. On es creava electricitat, llum, ara es crearà una nova energia, que també mou el món, la comunicació, la cultura, l'audiovisual. Del blanc i negre als colors. Un lloc que fins ara ha format part del Down i que ara té un projecte per ser Up.

Un projecte amb una inversió milionària que també vol transformar la zona on s'ubica i que durant dècades ha estat un atzucac. On s'ha posat tot el que sobrava, la qual cosa no agradava, com aquesta central tèrmica que cobria de pols negra els veïns que treballaven i vivien allà, que ha estat objecte de moltes lluites veïnals per tancar-la, per millorar les condicions laborals, fins i tot amb un obrer mort el 1973. El Besòs sempre ha estat sinònim de vulnerabilitat. Ho saben bé els barris de les diferents ciutats que voregen el riu, com el del Besòs i el Maresme, a Barcelona, o el de la Mina, en Sant Adrià, on hi ha un altre símbol que també s'ha tornat icònic: l'històric edifici Venus, que també es veu des de la ronda Litoral, amb tota la roba estesa als balcons, un edifici que cau a trossos i que fa anys que també té un projecte pendent, però no para fer res en ell, sinó per fer-ho caure. Una demolició necessària per refer i regenerar un barri que no ho ha tingut mai fàcil però que, amb l'esforç de molta gent, també intenta tirar endavant. Qui sap si l'energia que gastarà el nou centre audiovisual i el pla de reforma urbana que porta sota el braç aconseguiran ser el revulsiu per millorar una zona que, injustament, sempre ha estat el pati del darrere de la ciutat de Barcelona.