La història ens demostra que intentar evitar les guerres és una cosa molt difícil. Des de l’ antiguitat, la humanitat ha demostrat la seva estupidesa per motius diversos: religiosos, voluntat d’expansió, odi al veí... Nosaltres vam patir la Conquesta i la Reconquesta, la derrota de l’Armada Invencible, la lluita per la independència contra les forces napoleòniques i, la més recent, la Guerra Civil on vam lluitar contra els nostres germans, matant-nos els uns als altres.
Ara es diu que Europa s’ha de rearmar i, per descomptat, Espanya també. Però abans cal fer diverses preguntes, perquè és molt diferent rearmar-se per atacar o per defensar-se. Els romans feien servir grans tropes per atacar les Gàl·lies, moltes a cavall, i les Gàl·lies feien servir tota mena de fórmules defensives al seu territori per repel·lir-los. No crec que nosaltres tinguem la intenció d’atacar ningú; per tant, el nostre rearmament ha de ser clarament per defensar-nos.
Ja a l’edat mitjana, les ciutats espanyoles es fortificaven per defensar-se. Àvila és l’exemple que ha quedat més visible, però també la història ens demostra que la sorpresa, l’engany a l’enemic i, sobretot, les idees creatives són més forts que qualsevol muralla. El cavall de Troia n’és una bona prova. I Anníbal va sorprendre els romans no travessant amb les seves naus la petita distància del Mediterrani entre Cartago i Roma, sinó fent una gran marrada amb els seus elefants, per Hispània, el Pirineu, els Alps i els Apenins.
També la natura ajuda. El timbal del Bruc, tocat per una sola persona, però reproduït mil vegades per l’efecte de l’ eco de les muntanyes, va espantar l’enemic, que va creure que tenia al davant un gran exèrcit. Els russos van confiar en el clima dur, l’enorme fred i la neu, per repel·lir les tropes napoleòniques i impedir que arribessin a Moscou. I així, infinitat de casos.
Lee tambiénLa feina ben feta
Però les guerres al segle XXI són diferents. Les comunicacions, els míssils teledirigits, l’aviació, la informació, tot és diferent, fins i tot la intel·ligència humana, que és infinita però que avui disposa, a més, de la intel·ligència artificial, que multiplica la nostra. És aquí on el petit pot guanyar el gran, on David pot guanyar Goliat.
Això no vol dir que no ens hàgim de rearmar a Europa, si més no, per intimidar els enemics, però sense oblidar que l’inesperat, la sorpresa i, al final, la imaginació i la creativitat són tan importants com l’ armament.