Retrocedir un segle en la política comercial dels Estats Units i enterrar el lliure comerç sobre el qual s’ha sustentat la prosperitat del país, fet que castiga per igual aliats i enemics, és una mesura no exempta de costos polítics. A Donald Trump li ha costat, de moment, quatre desercions al Senat. Els republicans Rand Paul, Susan Collins, Mitch McConnell i Lisa Murkowski es van unir dimecres als senadors demòcrates per aprovar una resolució que pretén desfer els aranzels al Canadà. I van aprovar la mesura per 51 vots a 48, en un desafiament inusual a la Casa Blanca.
El seu impacte serà merament simbòlic, ja que el president de la Cambra de Representants, el republicà Mike Johnson, ja ha dit que no la portarà a votació. La resolució revocaria l’emergència nacional contra el fentanil que va declarar Trump per justificar els aranzels del 25% al Canadà, que va aplicar mitjançant una ordre executiva, va ajornar dos cops i finalment va eximir totes les importacions que compleixin el tractat de lliure comerç amb Mèxic i el Canadà.
Quatre republicans s’uneixen als demòcrates en una resolució contra els aranzels al Canadà
Les desercions republicanes indiquen que Trump no té un control absolut sobre el legislatiu. En una publicació a Truth Social, el republicà va citar els noms dels quatre senadors díscols, als quals va titllar de “deslleials”, i els va exigir que pugessin “al carro republicà, per variar” i lluitessin “contra la salvatge i flagrant pressió dels demòcrates per no penalitzar el Canadà per la venda al nostre país de grans quantitats de fentanil”.
Però no van cedir a la seva intimidació pública. El senador Paul, de Kentucky, va ser un dels promotors de la iniciativa legislativa i va dir des del Senat que els aranzels “faran pujar els preus i són una idea pèssima per a l’economia”, ja que “som més rics gràcies al comerç amb el Canadà”. I va advertir Trump que els gravàmens sempre han portat en el passat els republicans “a l’aniquilació política”.
“Tothom recorda quan (el president) William McKinley va imposar tarifes durant la dècada del 1890 i vam perdre la meitat dels nostres escons a les següents eleccions. Quan (els legisladors) Smoot i Hawley les van imposar a començament dels anys trenta, vam perdre la Cambra Baixa i el Senat durant 60 anys. Per tant, no només són dolentes en l’àmbit econòmic, també políticament”, va sentenciar el republicà.
“No hauríem de viure en una emergència nacional”, va afegir Paul, i va recordar que “els pares fundadors tenien tant de temor del poder de les tarifes que el van donar exclusivament al Congrés”. La llei dona al Congrés l’autoritat per aprovar aranzels, però Trump els està podent aplicar gràcies a les declaracions d’emergència nacional.
El legislatiu ara pretén recuperar el seu poder. Dos senadors més, el republicà Chuck Grassley i la demòcrata Maria Cantwell, van presentar ahir un altre projecte de llei bipartidista per reafirmar la potestat del Congrés sobre els aranzels. En cas que sigui aprovada, la llei de Revisió Comercial establirà que un president ha de notificar al Congrés els nous aranzels en un termini de 48 hores i exigirà que el Congrés els aprovi en un termini de 60 dies o expirin.
“Durant massa temps el Congrés ha delegat la seva clara autoritat per regular el comerç exterior en el poder executiu”, assegura Grassley, que fins ara ha estat aliat de Trump, però es mostra escèptic amb els aranzels. “Aquest projecte de llei reafirma el paper del Congrés en la política comercial per garantir que les polítiques comercials siguin transparents, coherents i beneficiïn el poble”, va al·legar la demòcrata Cantwell. “Com a representant del poble, el Congrés té el deure d’ aturar les accions que li causin mal”.
Els impactes dels aranzels en el curt i mitjà termini –més inflació, caigudes a les borses i el risc d’una recessió– podrien passar factura als republicans a les eleccions de meitat de mandat, el novembre del 2026. Aquests comicis solen acabar amb mals resultats per al partit en el poder i, si els aranzels es tornen impopulars, perillaran les majories republicanes a les dues cambres del Congrés. L’última enquesta del centre Marquette, feta abans de l’última ronda aranzelària, mostra que el 58% dels nord-americans creuen que la política agressiva de Trump castigarà l’economia del país, i només el 28% creuen que serà beneficiosa.