Fins i tot els vespres freds de les últimes setmanes els búnquers del Carmel van ser conquerits per llaunes de cervesa vessades a terra i la bullícia d’un turisme desenfrenat. Els veïns, que confiaven que amb les mesures adoptades per l’Ajuntament de Barcelona els inconvenients es mitigarien, s’obliden de l’ eco llunyà de la ciutat i es veuen integrats diàriament al retruny d’altaveus i rialles estrangeres. I temen que amb el bon temps el soroll, la brutícia i l’incivisme vinculats a l’afluència massiva de visitants vagin a més.
“Mira les formigues”, murmura Joan Escalluela, un veí que ja està fart d’anys d’escàndols, assenyalant els turistes que al vespre, quan el recinte tanca les portes, escalen les tanques a la recerca d’un escenari únic per muntar una altra festa. Mentrestant, l’aroma de marihuana i la ressaca de la nit anterior impregnen les pedres gèlides del pendent.
“Beuen i fumen i després baixen i es posen a les teulades o als arbres: no els atura res”
Els veïns lamenten que a l’hivern, l’època de l’any amb menys afluència turística, van escassejar els agents cívics encarregats de restringir l’entrada de cotxes no autoritzats, incloent-hi taxis i VTC. Alguns asseguren que molts divendres a la tarda amb prou feines n’hi havia una parella. “Només he vist dos agents cívics controlant la zona des que suposadament van dir que imposarien moltes restriccions. Això per mi no són canvis”, afirma Montse Jiménez, una veïna indignada del carrer Mühlberg.
El 2023 l’Ajuntament de Barcelona va decidir tancar l’accés a la nit i establir horaris de visita de 9 h a 19.30 h a l’estiu i de 9 h a 17.30 h a l’hivern per reduir la massificació turística i millorar la convivència amb els veïns. Es van invertir 1,6 milions d’euros en la instal·lació d’una tanca perimetral.
Tot i això, molts altres joves visitants d’aquesta part de la ciutat, en lloc de saltar les tanques del mirador, s’estan traslladant a les teulades i els patis dels veïns, sobretot pel carrer Mühlberg, i també estan buscant nous refugis al pont que uneix Can Baró i el parc del Guinardó. “Tots els veïns d’aquesta zona continuen patint els constants botellots”, assegura David Mar, membre del consell veïnal del Turó de la Rovira.
Aquesta entitat veïnal també lamenta que els festaires han acumulat pedres en punts estratègics per facilitar el salt de la tanca. “El problema no és quan pugen; és quan baixen després d’haver-s’ho begut tot”. El consell també denuncia que fa unes setmanes uns quants van fer un botellot sobre una teulada d’una nau
municipal abandonada, on van pujar des de les mateixes bateries antiaèries, i quan van acabar d’emborratxar-se
van tirar les ampolles de vidre contra les cases i els patis dels veïns. “Després van fugir com si res per l’interior de la zona tancada”.
L’Ajuntament de Barcelona assegura que el districte d’ Horta-Guinardó, en coordinació amb el Museu d’Història de Barcelona, la Guàrdia Urbana, l’ Institut Municipal de Parcs i Jardins i els serveis de neteja, s’encarrega que les mesures implantades siguin efectives. “El control d’accessos, el tancament del recinte arqueològic, el reforç informatiu sobre els horaris de l’espai i altres mesures han afavorit la descongestió i una bona convivència en l’entorn”, afirmen des del Consistori.
Les mateixes fonts de l’Ajuntament subratllen que les massificacions que fins no fa tant sempre hi havia a l’hora del tancament del recinte ja no són tan considerables i que la Guàrdia Urbana està molt pendent d’aquests grups.
Però, segons Alexander Muñoz, resident de la zona, amb les mesures implantades per l’Ajuntament no n’hi ha hagut prou. “He hagut de posar cactus a sota de casa perquè no hi orinin”, explica. La situació va empitjorar a l’hivern, quan la falta de controls va permetre que els joves hi accedissin amb més facilitat.
“Beuen i fumen i després baixen i es posen a les teulades o als arbres; no els atura res”, diu Joan Escalluela, veí del barri des de fa 76 anys. Diu que ha patit la degradació de l’entorn i que l’han agredit dues vegades. Un d’aquests cops li van trencar la mandíbula i li van robar el mòbil després de demanar a uns joves que no orinessin a casa seva. “Els altres veïns –lamenta Escalluela– tenen por de sortir a demanar silenci, i ho entenc; a un li van incendiar el cotxe perquè es va queixar”. Malgrat les promeses de les autoritats, fa anys que els veïns plantegen solucions efectives. “El 24 de juliol del 2024 vam tenir una reunió del districte i ens van assegurar que vindrien a veure la zona per plantejar una solució. Per aquí no ha vingut ningú encara”, afegeix Jiménez.