Que Planeta Còmic hagi reeditat aquest mes d’abril Palestina , la primera gran obra periodística de Joe Sacco, no és cosa de l’atzar. L’actualitat mana i prova d’això és la tornada d’un treball que és més vigent que mai i que signa una de les figures clau del reporterisme fet còmic. El públic torna a gaudir-ne en dates que coincideixen amb el saló Comic Barcelona, que va obrir les portes divendres i que s’estendrà fins diumenge a la Fira de Barcelona a Montjuïc. Publicat originalment el 1993, el volum ofereix una àcida crònica de l’època i, al seu torn, és un document rellevant per poder entendre el paper que l’ Orient Mitjà té en la geopolítica contemporània.
Míriam Rodríguez, l’editora de Sacco, reconeix que, des de la publicació d’aquesta obra, el mercat ha anat adquirint més obres d’aquesta mena de mica en mica. Els últims anys, l’increment sembla més gran, en part –opina– perquè “per desgràcia vivim una època de conflictes que el periodisme ha de mostrar a la societat” i, també, perquè “els lectors consumeixen més novel·les gràfiques” que mai. En la mateixa direcció apunta l’expert en còmic Borja Crespo, encarregat dels continguts del saló, que reflexiona que “hi ha un públic que potser no toca cap diari o en llegeix en diagonal i es queda només amb els titulars, però amb aquestes propostes s’endinsa en un món ple de possibilitats”.
Paco Roca n’és conscient. El dibuixant valencià, que va ser reconegut ahir amb el gran premi del Comic Barcelona, es va unir al periodista Rodrigo Terrasa per crear L’abisme de l’oblit ( Astiberri), centrat en la lluita per la memòria de les persones afusellades pel franquisme al cementiri de Paterna. “Cada vegada és més difícil fer un reportatge extens que perduri en el temps, pels pocs espais als mitjans. El còmic és una opció potent”. Un altre exemple de parella coneguda d’artista i periodista és la que formen John Carlin i Oriol Malet, que van publicar a finals del 2024 Bèsties ( Comanegra/Astiberri), una sàtira de les dictadures basada en fets reals i amb Nicaragua com a teló de fons.
La dana de València, la guerra d’Ucraïna, les migracions o el comerç entre la Xina i els EUA, temes tractats
Craig Thompson, un altre dels convidats estrella, creu que l’èxit d’aquest mitjà es deu canvi de percepció. “Les últimes dècades, les vinyetes han guanyat prestigi. Ja no són vistes com una cosa exclusiva dels nens. Els adults han descobert que ells també en són públic potencial i que poden aprendre coses noves”. Presenta aquests dies a Barcelona Raíces de ginseng , que va obtenir dues nominacions als premis Eisner, coneguts com els Oscars del còmic, i que explica al lector la centenària relació comercial entre la Xina i els Estats Units gràcies als camps de ginseng de Wisconsin, on va treballar l’autor amb tan sols deu anys.
Kate Beaton també es passeja aquests dies per la capital catalana. Ve a presentar el llibre infantil La tauroneta (Norma), però, a les seves firmes, molts fans porten sota el braç la novel·la autobiogràfica Patos (Norma), un altre clar exemple de periodisme gràfic que narra la dura realitat de la vida a les arenes petrolíferes de la província canadenca d’ Alberta. La mateixa editorial va publicar fa anys Los vagabundos de la chatarra , signat pel dibuixant Sagar i el periodista Jorge Carrión, que, acostumat a les cròniques periodístiques, va decidir passar-se a les vinyetes perquè hi va trobar “un llenguatge diferent al del realisme literari” per parlar de la crisi econòmica espanyola.
Garbuix Books és una altra editorial que aposta de manera clara pel periodisme fet vinyetes. Va començar a apostar-hi quan al mercat es prioritzaven els relats de fantasia i aventures i, els últims anys, ha ampliat el catàleg amb reportatges com ara ¿Aquién benefician las migraciones ?, de Taina Tervonen i Jeff Pourquié, que prova de posar llum al negoci de les fronteres tancades, o Trabajar y vivir , de Fabien Toulmé, una altra de les novetats que es presenten al saló i que analitza el lloc que ocupa la feina a la societat. El mateix autor assenyala que el projecte va néixer de preguntar-se “si estàvem destinats a estar insatisfets amb la feina i a patir per sempre el ritme creixent, la mala gestió i la toxicitat”. La seva editora en castellà, Montserrat Terrones, avança que Toulmé “exposa les qüestions que vol investigar relacionades amb aquest tema mare i va pel món a la recerca de respostes que, tal com va trobant, dibuixa”.
“Vivim una època de conflictes que el periodisme ha de mostrar a la societat”, diu Rodríguez
El dibuixant i guionista de còmics italià Igort també va parlar de fronteres i conflictes fa dues edicions del saló amb Cuadernos ucranianos (Salamandra Graphic), un diari gràfic de la invasió a Ucraïna. Des d’aleshores, no ha deixat de dibuixar reportatges, cosa que l’ha convertit en un dels puntals del periodisme d’historietes a Europa. “Les vinyetes aconsegueixen fer d’un tema tan complex una cosa més digerible per a un públic més ampli i que no necessàriament està al corrent dels esdeveniments en la seva totalitat”. Una opinió que Catalina Mejía, directora literària del segell, comparteix. “Els editors tenim la responsabilitat de posar temes sobre la taula. L’enfocament periodístic al còmic ens ajuda a participar de manera amena i directa en aquesta conversa sobre l’actualitat”.
Cristina Durán i Miguel Ángel Giner estan fent el mateix després de les inundacions que la dana va causar a València. Els autors van viure la catàstrofe en primera persona: el seu estudi va quedar negat d’aigua i fang. Ara, treballen en un llibre: “Estem a la fase inicial. Volem donar una idea general del que va passar i aportar dades sobre la qüestió”, expliquen a aquest diari. La parella també signa altres treballs de còmic periodístic, com ara El dia 3 (Astiberri), que va guanyar el 2019 el premi Nacional de Còmic i que il·lustra l’accident del metro de València el 2006.
