Em planto a la llibreria Altaïr, asseguda en una cadira de tisora, amb una llibreta nova a la falda i la pruïja del principiant per debutar en aquest noble espai, una crònica cultural de la setmana, que es titulava Tinta fresca, quan la firmaven els companys de la secció de Cultura, i es va dir Superglú quan va estar en mans de l’escriptora Llucia Ramis. Superglú, com la goma d’enganxar que ho ajunta tot, metall amb fusta, vidre amb plàstic i fins i tot els capcirons dels dits si no vas amb tacte. Ara li hem posat Fahrenheit 451, com la novel·la distòpica de Ray Bradbury, no per vocació piròmana, que també, sinó per fervor resistent, per conjurar l’estirp llibresca. Sempre ens quedarà l’illot de la cultura.
Pilar Sánchez Vicente, guanyadora del premi de novel·la històrica Edhasa per El cantar del norte
Altaïr, dic, la llibreria dels viatges, ha organitzat una volta al món en col·loquis començant per la sala de màquines: els Estats Units. Per això va congregar dilluns tres antics corresponsals a Washington durant diferents etapes: Xavier Mas de Xaxàs (La Vanguardia), Xesco Reverter (TV3) i Ricardo Mir de Francia (El Periódico), capitanejats per les molt encertades preguntes de Sònia Sánchez (Ara). Ple absolut d’un públic veterà, molt implicat en el neguit global. El trio ponent va pintar una aquarel·la de tons ombrívols, entre el gris cendra i el blau aiguamoll. Resum jivaritzat: Trump ha comprès molt bé que la gent, sobretot els blancs pobres i sense estudis, arraconats per la desindustrialització, estan farts del business as usual, com si no passés res, com si no necessitessin dues feines per arribar a final de mes. Cal veure si la carcassa democràtica aguantarà l’embat d’un segon mandat trumpista. Una llum? La inflació, la guerra comercial, que els tecnooligarques deixin caure el president si veuen que no guanyen pasta.
Què hauria dit Pla del vendaval bèl·lic i aranzelari? Carme Fenoll reivindica el seu llegat a ‘HomeNéts’
Vaig sortir capbaixa, tot i que, al cap i a la fi, la humanitat sempre ha estat a matadegolla, les espases al rest. Que l’hi preguntin a l’escriptora i medievalista Pilar Sánchez Vicente, guanyadora del p remi Edhasa amb una novel·la de personatges centrada en Sancha Asuera, anomenada la Valentona, una guerrera que va acompanyar el mític rei En Pelai en les seves batalles contra l’invasor musulmà cap al segle VIII. El cantar del norte, així es titula el llibre, va ser presentat en societat dimecres per part de dos membres del jurat, el periodista cultural Jacinto Antón i l’escriptor Sergio Vila-Sanjuán, director del suplement Cultura/s. L’editor Daniel Fernández, exquisit amfitrió, va lluir en l’acte una corbata de color morat, un to de recolliment quaresmal, molt d’acord amb el zeitgeist.
Jordi Amat, Carme Fenoll i Anna Aguiló, a la llibreria Laie
Al rondinaire de Josep Pla també li va tocar viure temps difícils. Què haurien disseccionat els seus ullets astuts d’aquest vendaval bèl·lic i aranzelari? En això pensava de camí a la llibreria Laie, on dijous la bibliotecària Carme Fenoll va presentar un assaig necessari, una reivindicació de l’escriptor empordanès i de la seva obra Homenots. Què ha passat amb el llegat d’aquells pròcers catalans? Homes com Joan Maragall, Pompeu Fabra, Josep Trueta o Jaume Vicens Vives. Fenoll ho rastreja a HomeNéts a través dels seus nets i d’experts en cada matèria, perquè és imperatiu transmetre el coneixement entre generacions. La van acompanyar en el bateig l’escriptor Jordi Amat i la filòloga Anna Aguiló: entre els dos constitueixen una Wiki-Pla compacta.