La sobtada imposició d’aranzels ha aflorat tota mena d’idees per provar de salvar el 20% que els EUA han imposat a la Unió Europea. Una d’aquestes idees és fer servir les jurisdiccions de micropaïsos com San Marino o Andorra, ja que, com que no apareixen a la llista de Trump, tenen la taxa més baixa, del 10%, la meitat de la que s’aplica a Espanya o Itàlia.
Diversos experts en fiscalitat internacional a Espanya recorden que fa anys que San Marino i Andorra van deixar de ser considerats com un paradís fiscal, de manera que no hi ha cap problema que les empreses espanyoles o italianes obrin una filial allà o un establiment comercial des d’on vendre als EUA. El problema –expliquen aquestes fonts– és que, quan arribessin pernils o cava procedents d’Andorra però elaborats a Espanya a la duana nord-americana, els funcionaris federals reclassificarien la mercaderia com a espanyola i hauria de pagar el 20%.
A San Marino, la petita república independent enclavada en territori italià, la Cambra de Comerç local admetia que rep moltes trucades d’empreses interessades a establir-s’hi. Els EUA són el seu segon mercat després d’ Itàlia. Però amb prou feines hi ha espai per obrir-hi plantes manufactureres. El 2014, amb les sancions per la invasió de Crimea, San Marino ja es va convertir en una plataforma per exportar a Rússia. En tot cas, tant Andorra com San Marino negocien un acord d’associació amb la UE que els portaria a l’aranzel del 20%.
