Com en la cançó de Serrat ( Vagabundear ), “harto ya de estar harto ya me cansé”. Els propietaris del restaurant El Ventorro, on va tenir el seu interminable dinar el president valencià, Carlos Mazón, amb la periodista Maribel Vilaplana, mentre la dana feia estralls sense esperar que acabessin les postres, han decidit retirar el rètol amb el nom de l’establiment. És un cas insòlit que un restaurant amagui la seva denominació, però els amos han decidit despenjar el cartell anunciador per reduir la presència de curiosos que volen fer-se selfies on va menjar Mazón, que aquell dia la riuada també es va emportar el seu prestigi com a polític.
Fins a sis manifestacions multitudinàries demanant que dimiteixi ha hagut d’aguantar el president de la Generalitat Valenciana, però també els amos d’ El Ventorro, que, per la seva centralitat, són víctimes indirectes de la mala gestió d’una tràgica jornada de pluges torrencials en què van perdre la vida 228 persones, el 29 d’octubre passat. En efecte, les manifestacions passen a prop del restaurant i sovint s’hi han acostat persones amb adhesius o pasquins que han enganxat a les portes o les parets exteriors, demanant responsabilitats a Mazón. Per no dir que, en els seus mítings, diversos líders socialistes, des de Pedro Sánchez fins a Diana Morant, retreuen al PP “el pacte del Ventorro”, quan va ser un dinar en què la periodista va donar carbasses al president quan li va fer l’oferta laboral.
Lee tambiénL’odi mou el món
El restaurant està situat a prop del palau de la Generalitat i de les Corts valencianes, al districte financer, així que és molt freqüentat per polítics i empresaris, que, encara que continuen menjant bé, han perdut la intimitat, que era un mèrit addicional de l’establiment. El Ventorro é s una víctima col·lateral. Un damnificat inesperat. Una mala passada del destí. Abans li va passar una cosa semblant al restaurant barceloní La Camarga, el dels micròfons amagats de Método 3 en la conversa entre Alicia Sánchez-Camacho i Victòria Álvarez, l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola. El soroll no fa mai bo un restaurant. El xup-xup l’han de fer els guisats, no els embolics dels polítics.