La resistència es desperta de la letargia

Centenars de milers de persones van prendre ahir els carrers de les principals ciutats dels Estats Units per protestar contra la retallada massiva de programes socials a càrrec de l’home més ric del món, contra el radical pla aranzelari que torna a posar la recessió en l’horitzó i contra el descarat assalt de Donald Trump a les ­institucions.

Però, també, contra la inacció del Partit Demòcrata. Als 73 anys, Susie i Kenton Campbell, funcionaris jubilats i residents a Washington, sostenien una pancarta on demanaven als representants al Congrés que facin alguna cosa per aturar el que consideren un cop d’ Estat. “La Constitució els dona el poder de controlar l’Executiu, però estan cagats de por”, denunciava en Kenton, que focalitzava la frustració en Elon Musk. “És una situació única. Mai en aquest país un multimilionari no electe no ha pres el control del Govern. Per culpa seva, la meva neboda va perdre la feina. Esbudella les agències federals mentre s’enriqueix a la nostra costa, i no ens podem quedar callats”, afegia. La Susie, la seva dona, va reconèixer que “el panorama és ombrívol, però ser avui aquí amb tanta gent meravellosa em dona una mica d’esperança”.

A la Pembroke, de 34 anys i resident a Connecticut, se li feia un món triar un motiu pel qual protestar, ja que “és difícil pensar en una cosa que m’agradi d’aquest Govern”. El cartell que sostenia a les mans resumia la seva indignació: “Feu servir els meus impostos per ajudar, no per a l’odi”. I se li entravessaven les paraules enumerant les radicals mesures a què s’oposa: “Trump retalla el dret a una atenció mèdica femenina adequada. Assalta institucions que ajuden la gent, com ara la Seguretat Social o el Medicaid. Ha eliminat fons que donen suport a la investigació contra el càncer. Vol posar fi al Centre per al Control de Malalties, quan just hem sortit d’una pandèmia. Tot i això, potser el més greu és la violació de la llibertat d’expressió”, ­afirmava.

Hi coincidia en Nick, de 31 anys, que es va desplaçar de Portland ( Oregon) a la capital per defensar el seu dret a la protesta. Portava un mocador palestí en solidaritat amb Mahmoud Khalil i Rumeysa Ozturk, dos estudiants que van ser detinguts per l’activisme contra la matança a Gaza i a qui el Govern dels EUA ha revocat els permisos de residència per deportar-los. “Trump fa desaparèixer persones que no estan d’acord amb ell, els segresta sense una ordre judicial, tan sols per alçar la veu contra Israel. El dret a dissentir és el pilar més important de la nostra democràcia, és la primera esmena de la Constitució”, assenyalava, “sense això, no som res”.

Les seves demandes es van sentir a Washington, Nova York, Chicago, Filadèlfia, Boston i altres desenes de ciutats arreu del país. Després de dos mesos i mig de letargia, caos i confusió, els EUA van experimentar ahir la mobilització més important des que Trump va tornar al poder, amb més d’un miler de focus de protesta que van aplegar professors, científics, estudiants, funcionaris, immigrants, ecologistes, feministes i fins a 500.000 persones, segons les 150 organitzacions convocants.

A la massiva manifestació de Manhattan va quedar clar com ha calat a l’oposició, per l’ús a la protesta com a escarni, l’afirmació de Trump que li agradaria ser rei. En una cantonada de Bryant Park, enclavament cèntric, en David anava vestit de soldat revolucionari, dels que van lluitar per la independència contra la monarquia britànica.

Més de 500.000 persones, segons l’organització, es manifesten als 50 estats del país

“La persona que està a la Casa Blanca s’ha proclamat rei”, deia en David, actor, que va deixar de tocar el tambor per atendre el reporter. A més del vestit revolucionari, al pit hi portava adossat un cartell on es veia el senyal de prohibit amb una foto de Trump coronat. “Als nord-americans no ens agraden els reis i la declaració d’ independència assenyala que podem destronar un rei, per això soc aquí”, insistia. “Ell destrueix el nostre Govern, ataca el món sencer amb el seu terror. És un egomaníac, una eina de Putin i dels oligarques”.

Des que va tornar al tron el 20 de gener, Trump ha firmat més d’un centenar d’ordres executives, algunes d’inconstitucionals, a un ritme més gran que cap president en la història del país. Els tribunals, l’únic contrapoder efectiu en aquests moments, han bloquejat almenys temporalment 53 mesures, cosa que ha fet que el magnat desobeís algunes de les ordres judicials i exigís la destitució de magistrats, en un desafiament a la justícia que deixat al país a punt d’una crisi ­constitucional.

“Els feixistes han arribat per ofegar-nos. Venen contra nosaltres. Els meus avantpassats van lluitar a la guerra de la independència, a la guerra civil, i tinc l’obligació de ser aquí. Trump només vol destruir l’economia del món i no ens vol protegir, sinó apoderar-se de tot. És molt perillós, els hem de parar, però encara no sabem com fer una vaga general. N’estem aprenent”, remarcava, cap a la Cinquena Avinguda, Rose Calvert, que treballa en un bufet d’advocats.

Mentre la societat civil es comença a despertar, dues visions divideixen el Partit Demòcrata: la moderada, que creu és millor esperar que el poder de Trump caigui pel seu propi pes a les eleccions legislatives de mitjan mandat l’any que ve, i la progressista, que crida a la mobilització social i l’activisme per resistir a l’assalt republicà. Una de les representants és Alexandria Ocasio-Cortez, que ha recorregut les últimes setmanes el país juntament amb e l senador Bernie Sanders invocant la lluita de classes davant “l’oligarquia” i els discursos de la qual semblen haver calat entre els que ahir van prendre els carrers. Entre cartells on es reclamava al Govern que “tregui les mans” ( Hands Off , el lema de la protesta) dels immigrants, els transgènere, l’avortament, la llibertat d’expressió, les universitats, les escoles, la seguretat social, l’atenció sanitària als jubilats o als pobres, a Manhattan en va destacar un que tenia una inscripció que semblava una consigna encriptada, “ Code 3,5”, i la postil·la que només fa falta el 3,5% de la població per derrotar els oligarques multimilionaris.

“Si només aquesta quantitat de persones ens involucrem de manera persistent en la resistència no-violenta, cap govern no pot resistir. Això significa onze milions de persones”, explicava la Maya, una de les organitzadores.

Malgrat les crides a la resistència, un sentiment de resignació s’apodera de la societat civil, que veu com el seu moviment ha perdut la força que va tenir durant primer mandat de Trump. Al segon, les manifestacions són molt menys massives que llavors, quan poc després de la victòria electoral 500.000 persones van prendre els carrers de Washington, i milions, les de tot el país. Al febrer hi va haver més de 2.000 protestes, segons el Crowd Counting Consortium, més del doble que el mateix mes del 2017. Tot i això, fins ara havien estat sectorials: de funcionaris, científics o immigrants. La d’ahir va pretendre per primera vegada unir tota la resistència en una causa comuna.

“Encara no sabem com podem fer una vaga general, n’estem aprenent”, assegura una manifestant

A Washington, la Pembroke tenia clar que els demòcrates han de fer autocrítica, deixar de banda les divisions i mostrar un lideratge ferm. “L’esquerra no ha estat coherent amb el seu missatge. De vegades ens ataquem entre nosaltres quan algú no està totalment alineat amb el que creiem, mentre que la ultradreta està més unida que mai. Necessitem coherència i lideratge, que algú faci un pas endavant. En vam tenir un bon exemple amb Cory Booker”, assenyalava, amb referència al senador que va fer dilluns el discurs més llarg de la història del Senat, de més de 25 hores atacant Trump.

Els índexs d’aprovació del president han caigut aquesta setmana a mínims des que va obtenir el poder, segons l’última enquesta de Reuters, en què el 43% dels consultats n’aprova la gestió. Després d’aquesta primera protesta massiva, la resistència comença a prendre consciència que és, almenys, la meitat del país, i promet mantenir la lluita als carrers.