El març del 1931 John M. Keynes va publicar un article titulat Mitigació per mitjà de l’aranzel que proposava de recórrer a aquesta mesura per afrontar, des del Regne Unit, els difícils moments dels inicis de la Gran Depressió. Suggeria “uns drets d’importació del 15% sobre tots els béns manufacturats i semimanufacturats, sense excepció, i del 5% sobre tots els articles alimentaris” i algunes matèries primeres, amb exempcions per a d’altres. L’economista britànic incloïa entre els avantatges de la idea una recaptació fiscal important. Arguments recents, veritat?
Poc després Keynes va començar a rectificar: inicialment, constatant que hi havia problemes de fons de competitivitat que no se solucionaven amb aranzels i, posteriorment, d’una manera més rotunda, fins i tot va escriure que “els aranzels competitius i mitjans més artificials per millorar la balança exterior d’un país no beneficien ningú i perjudiquen tothom, si s’apliquen a tot arreu”. Sàvia rectificació que no va aconseguir evitar que als anys trenta l’espiral proteccionista devorés l’economia mundial.
Els buits que deixa una potència els omplen d’altres i hi ha relleus en l’hegemonia
Hi ha semblances que poden ajudar a entendre l’entorn en què va tenir lloc la temptació proteccionista de Keynes, entre les quals la posició d’un Regne Unit que ja perdia el lideratge mundial, una cosa que costava de reconèixer. Una situació que de vegades s’ha anomenat la “síndrome del gegant empetitit”, expressió aplicada en ocasions més recents als EUA.. La resta del món és molt més gran que la primera potència i pot funcionar sense aquest epicentre, com es va demostrar a l’inici del primer mandat de Trump quan la seva negativa a ratificar l’ acord Transpacífic amb onze països més de les dues bandes d’aquest oceà no va conduir a la dissolució de l’ acord, sinó a la reformulació operativa sense els Estats Units.
Els b uits que deixa una potència els van omplir altres socis... Això contribueix al relleu en les posicions hegemòniques. Diversificació i, en el cas europeu, intensificació d’un mercat únic que dista d’estar completat són mecanismes de resposta addicionals a les negociacions, sempre desitjables.
La posició inicial de Keynes va cridar l’atenció: un defensor tradicional del lliure comerç donava suport a un proteccionisme generalitzat! Actualment sentim veus sorpreses per la seducció dels aranzels en àmbits de les dretes... Una cosa que crida tant l’atenció com la intensitat amb què les esquerres han descobert els estralls del proteccionisme. Però més enllà de les curioses paradoxes que són freqüents en situacions complexes, la principal lliçó del canvi de posició del gran economista britànic, amb lectures molt actuals, és ratificar el vell aforisme rectificar és de savis. Veurem els pròxims temps quant de seny i saviesa hi ha en el lideratge de les grans potències, començant per la fins ara número u, que sembla més aviat estar actuant per cedir aquesta posició.