La reutilització de l'orina humana permetria produir fertilitzants sostenibles per a l'agricultura urbana, amb importants beneficis ambientals. Així es desprèn d'un estudi que ha dut a terme l'ICTA-UAB que avalua l'impacte ambiental de la recuperació de nitrogen a partir de les aigües grogues dels edificis. A més de fomentar l'agricultura sostenible, permetria reduir les emissions de CO2 i el consum d'aigua.
La demanda global de fertilitzants per a l'agricultura creix cada dia més, per la qual cosa reduir la dependència de fonts no renovables s'ha convertit en una necessitat. Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), la demanda mundial de nitrogen per al seu ús com a fertilitzant creix anualment un 1 %, la qual cosa equival a 1.074 milions de tones més cada any.
Laorina humana o «aigua groga» és una font rica en nutrients, en particular nitrogen, essencial per a la producció agrícola
La producció d'aquests fertilitzants depèn en gran manera de fonts d'energia no renovables com el gas natural, el petroli i el carbó, la qual cosa representa un consum energètic significatiu i elevades emissions de CO2.
Aquest nou estudi, liderat pel grup Sostenipra, de l'ICTA-UAB, en col·laboració amb el grup GENOCOV, del Departament d'Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB, mostra la recuperació de nutrients de l'orina humana com una solució per transformar l'agricultura urbana. L'article, publicat a la revista científica Resources, Conservation and Recycling, exposa que l'ús de l'orina permet aprofitar recursos locals i minimitzar l'ús de recursos externs, la qual cosa contribueix a la sostenibilitat del procés agrícola. A més, es redueix la dependència de recursos limitats i s'afavoreix un cicle més responsable amb el medi ambient.
Tot i que és tracta d'un estudi encara a escala de laboratori, els resultats mostren que l'impacte ambiental i econòmic és reduiria si la recuperació d'orina és fes a una escala més gran
En aquest context, l'orina humana o «aigua groga» és una font rica en nutrients, en particular nitrogen, essencial per a la producció agrícola. A més dels seus beneficis com a fertilitzant, permet reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, així com les emissions que contaminen l'aigua de rius o aqüífers.
Per avaluar la seva viabilitat, els investigadors han posat a prova el procés al mateix edifici bioclimàtic de l'ICTA-UAB, on compten amb una planta pilot per recuperar nitrogen i un hivernacle integrat a la coberta on es testea l'impacte del nitrogen recuperat en un cultiu de tomaqueres. El procés comença en la planta subterrània, on s'emmagatzema l'orina, provinent d'urinaris masculins que no utilitzen aigua, i es dirigeix cap a un reactor especialitzat. En aquest reactor l'orina es barreja amb una base per regular la seva acidesa, mentre uns microorganismes transformen la urea de l'orina en nitrat, una forma de nitrogen que les plantes poden absorbir amb més facilitat.
Segons l'estudi, amb un metre cúbic d'aigua groga tractada s'obtenen 7,5 quilos de nitrogen, que permetrien conrear 2,4 tones de tomàquets a l'aire lliure.
El nitrat produït al reactor s'utilitza posteriorment per regar els cultius hidropònics de tomàquets a l'hivernacle situat al terrat de l'edifici. Segons l'estudi, amb un metre cúbic d'aigua groga tractada s'obtenen 7,5 quilos de nitrogen, que permetrien conrear 2,4 tones de tomàquets a l'aire lliure.
Encara que es tracta d'un estudi encara a escala de laboratori, els resultats mostren que l'impacte ambiental i econòmic es veuria reduït si la recuperació d'orina es portés a cap a més escala, al connectar tots els urinales de l'edifici al reactor recuperador de nitrogen. Actualment es continuen fent feines experimentals, com l'anàlisi del contingut de compostos farmacològics consumits per les persones i la seva possible aparició en els teixits dels cultius.